L’obra poètica de Rafael Caria presentada a Barcelona
Cada tant los apuntaments culturals de Barcelona se coloren d'alguerés...
Cada tant los apuntaments culturals de Barcelona se coloren d’alguerés. Un concert, una xaxarada i, sobretot , la presentació de calqui llibre. Hi és un petit exèrcit de apassionats de la nostra ciutat que no falta mai a un d’aqueixos apuntaments, i naturalment també no manquen los nostros conciutadans que viven a la banda de ponent. Una d’aqueixes tardes és estada dedicada, just lo dia de Sant Valentí, a presentar l’opera omnia de tota la producció poètica de Rafael Caria. A la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, en la prestigiosa sala Enric Prat de la Riba, lo fundador de l’Institut, los llocs per seure no bastaven de quanta gent hi era. I eren venguts per sentir parlar d’un dels nostres intel·lectuals més importants, i per sentir los versos escrivits en tants anys d’estudi.
El volum és estat curat per August Bover, poeta, filòleg i amic de l’autor alguerés. Rafael Caria. Poesia completa (Adesiara, Martorell 2013) , conté los tres llibres de poesia publicats per l’estudiós i poeta, amb una introducció que mos reconta un poc de la biografia d’aquest representant de la cultura catalana de l’Alguer. I és més que un llibre, perquè conté un CD amb 23 cançons realitzades amb los versos de Caria, i musicades per los compositors Matilde Salvador i Manuel Garcia Morante. A interpretar los poemes, la veu d’Eulàlia Ara, i a donar música a les líriques, el piano de Tània Parra. No és menester de diure que aqueixa publicació posa a disposició de un gran públic la producció de un de los nostres millors poetes. Un autor que s’és sabut distingir per no presentar una obra simplement localista, entrant en diàleg amb los corrents de la poesia catalana, i no solament, del noucent.
La celebració, a part del curador de l’obra, contava amb el President de l’IEC, Joandomènec Ros, aquell de la Secció Filològica de l’IEC, Isidor Marí, i lo Director de l’Institut Ramon Llull Álex Susanna, del qual depèn l’Espai Llull. I naturalment, la família Caria. Tot és estat assai emotiu, amb August Bover que mos ha recordat la vida de l’autor i la sua trajectòria intel·lectual. Parafrasejant los versos de Salvador Espriu, pareix que una gran part de la vida de Caria és estada dedicada a salvar el mot de cada cosa. I de fet sense los estudis de toponomàstica de la ciutat i del territori, o aquellos sobre los noms de plantes i pardals, avui mos faltaria un instrument tant important per saber los noms dels llocs i de les coses. Estudis que, però, pareix que a voltes siguin olvidats, sobretot per les autoritats municipals. La importància de les recerques de Caria és gran i és difícil resumir los seus mèrits en poques paraules. Només se pot diure que moltes de les vies que va indicar encara són obertes, i esperen que calqui alguerés se posi a continuar la sua obra filològica. Com ha recordat Isidor Marí, citant Apunts per a un llibre blanc, lo testament intel·lectual de Caria, l’estudiós feiva un apel·lo a la unitat de les associacions, de les institucions, de los polítics i representants de la societat civil, per promoure una política lingüística per “normalitzar” l’us de l’alguerés, amb la contribució de tots.
Però la protagonista de la tarda era l’art poètica. Les líriques de Caria són estades cantades – per Eulàlia Ara – amb acompanyament d’un fortepiano de finals del sècul XVIII, prestat pel Museu de la Música i sonat de les mans de Tània Parra. A la nostra Franca Masu l’honor d’interpretar calqui una de les poesies de pètals, una interpretació magistral en la qual la cantant, amb la simple recitació, ha donat calor mediterrani a los versos, demostrant com la sua veu és ben en grau de crear suggestives atmosferes, més enllà del cant. I lo moment més emotiu és estat quan Annamaria, filla de Rafael, és montada a l’escenari per regraciar personalment per l’acte i per dir calqui paraula sobre el seu pare. La commoció era palpable, el públic content i entusiasmat, la celebració s’és tancada amb uns aplaudiments que pareixien no finir. A voltes Barcelona se colora d’alguerés, aqueixa volta amb los versos d’un de los nostres millors poetes.