Còcodimàmma 14.

Dimecras

14.

Si sa tanguessi de pantí de una cosa, de una cosa sol, no de las mil fesserias de cara dia, sa pantiriva de no haver acabat l’universitat a jova. Ara fóra astat un comertxalista, un dirigent de banca, un segretàrio general de calqui comune o provintxa. Mancu mal que no s’és laureat mai, sa diu, continuant a currí, fóra paldut tota la libertat que ara té. Ningun horari, ninguna ubligació, la munera no hi manca mai. Él qui culpa na té si la gent vol la droga i si la droga és pruhibira? Un premi li tangarivan de dunà. Pé co las cigaretas sí i la droga no? Pé co lu uísqui sí i la droga no? Na matan de més cigaretas i uísqui que la droga. És una cosa que sap caraú.
És arribat a la periferia de la citat. Martxapiedes, palos de la llumera, cassonetos pé la ronya. Sentsa mancu sa falmà tira la tuta de Tito a la boca ubelta de un cassoneto sentsa més taparó. L’idea de pultà la tuta an casa i de rantà-la era una putanara.
Del punt ont sa troba a an casa d’él hi vulgarà mínimu mínimu un qualt de hora. Sa damana an qui catsu de país vivim. De las tres, txirca, a las sis sis i mija que sigariva ara, la primera màquina de la politsia que ha trubat la veu ara, parquejara davant de un bar, a ma’ls puritsotus arrinta pranint lu café. I mancu mal que conta que “le fortse de l’órdine són alerta” a causa de l’asparició de Màrio! Sí sí, si invetxe del fil de la drugara i de un proba Màrio fossi astat lu fil de un polític o de un juja, fóras vist tu las patullas falmant quiúnqüe ixissi de’n casa.
Mancu dit que u dels puritsotus ixi del bar i li uldena de sa falmà.
– Favorisca i documenti – diu imitant un atxento sicirià. – Entra a prenda un café – ajuni legu. Al col.lega ‘i diu que él és lu cumpanyó de dòpio a tenis, que dijous – mínquia, damà! – ascumença lu tornèo “Copa Pallosa” i que an singolare no sap com sa pugui classificà, ma que an dópio és sagur que arribaran a la final. Él sí que és un campió. No veus qui físic, a corant’ans. L’altru puritsotu murrunja un cumpriment i diu que és astara una nitara llonga, lus han pusats a patullà l’últim incrotxo primé de las campanyas, i, an tota la nit hi ha passat dos cutxus, un matxoni, calqui rató i an maitinara un vél an britxiqueta que lis’hi ha fet un cap així dient que un téns anallí era tota campanya, que ont ara hi ha l’ascora hi havia l’urivà de tx’Asteva i altras putanaras. I com si no abastessi, invetxe de sa’n pugué anà an casa, ara tenan de anà an comandu a fé rapolt. Aió da!
– Vols un passaja an casa? – damana ‘l puritsotu cumpanyó de dòpio a tenis.
I él diu de sí. No que sa santeixi astrac, ma així fa an tèns a sa fé una dotxa i a pultà Tito a ‘scora.
– Qui classe fa Tito?
– La qüinta.
– I com és la mestra? Bona?
Él fa finta de no cumprenda.
– No ta l’has sunara, ancara?
– Mai amascrà dovere e piatxere – diu l’altru puritsotu.
Són arribats al pultó de casa. Él pensa a las mestras que té Tito, tres o quatra, no ha mai cumprés quantas siguin an tot. Él s’era més contxentrat a ma’l mestra de hastòria i geografia, aquel mig comunista. Però, ara que ‘l puritsotu ha fet la batura, s’és arraculdat que Tito pala sempra de una mestra bel.líssima que va a ‘scora vistira com una fotomodel.la.
An casa sa posa adamunt del llit així com és, sentsa mancu sa’n trera las sabatas asportivas. Sa romi sumiant lus jornalistas que l’assiguin pé antervistà-lu; él és l’heroe que ha salvat Màrio, la proba criatura arrubara de un maníac. I él diu daixau-ma an pau, no he fet arrés, l’he sol antupat fent jogging. Legu alça la copa Pallosa al cel. Campió categoria open. Ha guanyat 6-0, 6-0 contra Carmelo. Que però jugava a un’anca i al postu de la raqueta aguantava l’anca de plàstica.
Sa daspelta qué antén un drin. Que però no és l’asvella, i mancu la polta de casa, és lu telefonino. És la mara. Sanyora Tina. Vol sabé si tengui manasté de calqui cosa, que li anvia a Anneta, si no sa santeix ancara bé. Són quasi las onza i mija. A la mara ‘i diu que ja astà bé, que anigarà él a prenda Tito a ‘scora i que no faci vaní Anneta qué no n’hi ha manasté. Ancara s’antén massa l’uró de varequina.
Sa renta, sa visti bé, aspetsato atzurro ascur, camisa branca i va al bar a prop de casa. Lu barista l’asfuti: – Avui ta s’és aixacat a l’alba!
Él mancu ‘i raspón. Damana un café, un conyac i una pasta. Sa seu al tavolino a mirà ‘l junal. An prima pàgina sa pala de la drugara trubara al cassoneto, del fil dascumparit, la foto que han pusat és de Màrio an posa pé la foto téssera del grupo caltxo “La Manyífica”. Arrinta hi ha anuntxara un’intervista al marit i a la mara de la molta. Salta a la pàgina asportiva, a últim de tot sa pala del tornèo “Copa Pallosa”, él juga dijous al maití an dópio i la talda an singolare. Bastaldus; com que anguan no és testa di sèrie lu voran crapà. Si no acaba an téns al dòpio, rísquia de éssar asqualificat del singolare. Quant l’ha fet nutà, li han dit a véra qui l’ubrigava a jugà també an dòpio. – A mi, tu, així no ma palas – havia dit afutat a n’aquella crabatura de mancu vint’ans sagut a l’ascrivania, i li havia pusat una mà a la fatxa pront a dunà-li l’aspenta pé na’l fé rururà an terra. Ma aquel s’era aixecat ret an peus com un gril i s’era pusat asquena a la paret i la caria a mans com si fossi un domatore de tigres. A él li ha futit la risa, ha damanat on taniva de firmà, ha pagat la quota an contante i sa n’és anat. La gent arrarera paraixeva paralitzara. U dels dirigents del tenis club dieva que era la tenció, que és sempra així primé de un tornèo ampultant.
Mira lu raroja a la paret damunt del cap del barista i cumprén que és hora que vagi a prenda ‘l fil. Hi anigarà a peu, no té gana de prenda la moto.
Ixint del bar antopa Marcolino que ‘i diu “bonjorno” com si no tanguessin la mateixa idat i Marcolino no fossi un homa gran ma un minyó patit.
Al cantxel.lo de ‘scora hi ha un muntó de paras i de maras, i també la vigilessa alta i de bel físic. Sa saruran i, com que an aquel mamentu no passan màquinas, li damana si no sigui preocupat del fil. Pé co? Pecò tots són cunvincits que an citat hi sigui un maníac psicopàtic que mata las maras i arroba ‘ls fils.
Él sa posa a rira i damana si no és que li agrari lu tenis, pecó damà ascumença ‘l tornèo i él té manasté de véra fatxas amigas anmig del públic. Ella diu pé cosa no? I legu físquia a una màquina que s’astà parquejant a las astrixas.

(*Fets i palsunajas són tots de fantasia, de veritat no n’hi ha mancu un pèl.)