La rundalla de l’amic de Leo

Això de fé lu fotògrafo de ampreu ja és bel, ma no sempra, aspetxalment quant ta capita un bucurot sempra an posa. Ma él és de l’agencia ”La làurea tua és la més bella” i celca de fé ‘l dovere com millor pot.
Lu bucurot que astà pusant mig nervós lu fotògrafo és Príamo Pistidda de la famosa dita ”Pista que ta pistis, tubus Pistidda”. De famós, la veritat sa digui, hi ha rastat sol aixó del pista que ta pistis, qué tot lu restu sa’n és anat cora-cora paldut an calqui baldissa. Dit an pocas parauras, Pistidda bisàiu havia aviat un’impresa faraònica, tubus que de las digas pultavan l’àlgua an cara lloc. Pistidda iàiu havia daixat una bona impresa, tubus que pultavan l’àlgua an cara casa. Pistidda para havia paldut cara cosa, a palt lu bo del nom. I Pistidda fíl, és a dira Príamo, a palt dels màquinis no taniva arrés, si sa treu lu poc que hi vaniva de la mara prufassuressa de grec i llatí al litxeo. Sempra pé no mus pelda an girus massa lloncs, Pistidda para taniva duas vias: dinuncià qui no’l pagava, diquiarà fal.liment i risquià la garera – a palt de la fatxa, qué l’impresa Pistidda taniva ancara sis dipendents – o diventà sòciu al cinc pel cent de ”La butíc de l’àlgua” i però txedint tot, ma pròpiu tot a la famíria Mirotsinel.li. ”Prèndere o lasciare” li havia dit Lutxo Leopardi, gendra de Màuro Mirotsinel.li, loo qual, gràcias an això, era diventat lu númuru dos de tota l’impresa assuciara, pecò a ma dos bons avucats i un poc de munera an banca, la ”Pista que ta pistis” tunava a éssar la dita númuru u al setor dels tubus. I així era astat, sol que tot lu bo sal gusavan ellus, Màuro Mirotsinel.li, la filla Pàsqua Mirotsinel.li i lu marit d’ella Lutxo – gran bastaldu – Leopardi. Tot això, però, Príamo Pistidda últim no’l sabiva, opuru no’l cumpraneva, opuru ancara era massa bucurot pé sa dunà pansament. La dita Pistidda asistiva, també si l’aministraró únic era Lutxo Leopardi; la dita Pistidda era sòcia de la dita Mirotsinel.li i la duenya era sanyora Pàsqua, mullé de sanyor Lutxo i mara de Leo Leopardi – no Mino Patit, qué no li agrarava, ma Leo, com li havian pusat a ‘scora pé asfutí-lu: Leo Leopardo –, lu qual Leo era cumpanyó faral de Príamo, ma no cumpanyó de ‘scora, pecò Leo era antrat un an primé i a Príamo l’havian butxat an quarta elementare, l’àn que la dita de famíria havia risquiat lu fal.liment i era arribat Luxto Leopardi a ma la proposta a folma de folca i lu para de Príamo hi havia pusat bé lu cap arrinta i legu havia ben astrinyit lu nu. Però Príamo i Leo havian ascumançat a jugà assieme, que si també sa tiravan dos ans de ascora de diferença tanivan però la mateixa idat.
A ma’l ans Príamo s’era trubat a éssar com una txerniera tra ‘ls cumpanyons de ‘scora tots més patits d’él i lus cumpanyons de scora de Leo tots més grans d’él. Una diferença de idat que passats lus vint ans poc sa nota i passat lus vint-i-cinc no sa nota pé arrés, ma fins als divuit denou és una diferença que fa la diferença i Príamo era qui buscava las sigaretas, qui buscava l’uísqui, qui buscava lu fum, qui sabiva com fé a ma las donas. I una volta acabara l’ascora s’era apuntat a l’úniversitat ma, no havent passat las selecions ni de meditxina, ni de arquitetura, ni de economia era antrat a fé jornalismo – qué no hi havia seleció – in era també rasixit a sa laureà, a fé l’iscrició a l’albo i, ja de dos ans, taniva un blog de anfulmació andipendenta on pusava las fotografias, i calqui volta lus vídeos de gent lucal i no lucal cunaixura fent cosas que era millor que ni mullé, ni fíls i ni eletors sabessin.
Campava bé, Príamo, pecò no mirava an fatxa a ningú i asputanava a tots racivint insercions publitxiàrias de cara curò. Mancu él sabiva pecò la gent sa matava pé trenda la publitxitat al blog d’él. Pé dira, bicava lu polític X del paltit Y an discoteca de nit a ma un truió? Lu sendedamà lu segretari del paltit Y hi ufriva un àn sancer de publitxitat, i sensa mancu hi damanà de na trera las fotografias o lu vídeo. Naturalment, pé tot lu téns la de publitxitat, tots lus altrus dirigents del paltit Y él lus daixava an pau, qué no fóra astat deontològicament professional de asputanà-lus.
També a ma Leo, pé dira, sàs quantas voltas l’havia bicat fent putanaras? Ma tantas, pròpiu tantas, també pecò las de més las fevan assieme, qué él i Leo eran sempra an grefa. Ma si no l’havia mai asputanat al blog, era pecò Príamo era anamurat, de sempra, de El.la, Martxel.la Gastoni, la jova de Leo. Martxel.la és dos ans més gran, és sempra astara una dona, i Príamo sa santiva massa patit pé sa diquiarà, també si era anamurat macu, i, invetxe, l’havia fet Leo, umprint-la de ragarus i de atencions que él no sa puriva pilmití vista la situció econòmica de la famíria Pistidda que ja no pistava més pròpiu arrés.
Així, com diu lu filòsofo, si no pots guanyà ‘l nemic, fes-ta’l amic, i sempra de més s’era fet amic del cor de Leo, pé pugué trenda la manera de astà a ma ella, a ma El.la. Pecò Príamo lu sap massa bé. Lu cumprén, lu veu, que El.la Gastoni no és més anamurara de Leo, si és que un dia l’és també astara. El.la és anamurara de un altru, de u que no pot dira, un amor segret i periculós, això l’ha cumprés ja de assai, lu que no rasixi a cumprenda és qui pugui éssar l’homa segret d’ella, i mira que li ha pusat a fatu tantas de aquellas voltas! L’ha vista a ma amigas, a ma colegas de ascora, qué és prufassurussa ma mai a ma un homa que fossi u an atejaments que no fossin més que curretas. I quant no és a ma Leo, és a ma’l para de Leo anant de un lloc a l’altru pé assatià la casa nova ont anigaran víura. Pecò si Príamo no l’ascuvía pé téns, dasprés de la làurea de Leo – dasprés de això de ara mateix –, El.la Gastoni casarà Leo Leopardi i anigaran a víura no a la vil.la de famíria, com sigariva normal i còmut, ma a l’àtico de un gran condomínio an txentro. És també per això que Leo astà fent lu bucurot a ma’l fotògrafo, pé no dunà a véra que no sap més com fé, qué un conta és a na futí la jova de un cumpanyó, i un altru és a ni li futí la mullé. I él la veu, a El.la, sagura andavant d’él anmig de Leo i Lutxo Leopardi, i a l’hora sa juga lu tot pé tot, toca l’aspal.la d’ella hi li diu que la té de palà, ei, pé ‘l ragaru a sorpresa que tots lus cumpanyons voran fé al ”dotor Leopardi”.
El.la, de la palsona educara i gentíl que és, s’aixeca i posa a fatu a Príamo. Lu qual té pansara una cosa sol: de hi dira que és anamurat d’ella, de sempra, de tota la vira, i que Leo és un bastaldu que la umpri de corrus, i per això ha aprivinit un colage de vídeos i de fotografias prontas a paltí al tablet.
El.la no hi vol anà al bar a ma él, i mancu an màquina, vol astà an àula magna i assistí a l’esame de Leo, lu que pot fé és ascultà-lu an fondu a la sara, an modu de no distulbà palant a l’ascusa. Príamo, acustat de aquella bella dona antirigenta i autoritària pelt tota l’atxa que té, i invetxe de hi dira só anamurat de tu hi diu, té, mira. I ella veu cosas que ja sap. Sap perfetament que Leo sa creu i sa cumpolta de play boy de barzel.leta. I a l’hora? Damana él. I a l’hora fes-ta ‘ls afets tous. I diu la prufassuressa Martxel.la Gastoni pròssima in Leopardi. I és a l’hora que Príamo veu l’onda de gent que corri a tirà an ària lu neo dutor esaminat primé de Leo, i vaient que a la foga han tirat gent an terra, ansis, an tirat an terra pròpiu a Leo, agafa lu tablet de las mans de Martxel.la i corri a documentà la dastrossa pel blog. Ja té lu títol: ”Lu Leopardi-Mirotsinel.li a cul an terra!”