Tore Miserel.lo de dia (Rundalla de capallà 17.)

Tore Miserel.lo astà pansant que él ha dit de sí a tot. Lu juja feva damanas, feva ricostrucions i él dieva de sí a tot, sí, sí, sí, éia. Basta que legu ma dungueu un rumitori.
Sanyor Martinutsi, ma vusté sap que té lu dret de astà mut i de no palà sentsa l’avucat? Sí, sí, éia. Basta que ma dungueu lu rumitori.
Pél que sa racolda pot haver palat a ma’l juja un’hora com deu horas, tantu palava sol aquel, i él, Tore, dieva sí, sí, éia. Legu l’han tunat a pultà a la mateixa txel.la. No, de sol no so bo a rumí. De sol no. Però li ha dunat a angurí un rumitori i és calgut a la branda com un sac pre de melda, ma no an sensu moral, an sensu leteral, pecò no sa renta de dias i Tore sa santeix adamunt l’uró del cutxu bastaldu molt ambistit a la cora. Ha sumiat de tot, ma no sa racolda més arrés, a palt de aquella imàgine que hi és arrastara al cap del capallà don Dràcula a ma la fatxa de Ivànoe. Sol que com feva a sabé la fatxa de la criatura si no li han mai tret lu caputxu negra sentsa furats?
Tore és astuntunat. La guàldia l’ha daspaltat de mal galbu. Pansava que ta fossis molt, ha dit aixucuntant-lu. Ont só, havia damanat él no racunaixent lu lloc. An garera sés. I com a un sómiu Tore s’és arraculdat de tot, de la putanara de dunà reta a Giorgio, de la boca de bassa d’él que no astà mai mura, ei, ja ‘l tenc iò lu lloc ont amagà-lu, a la tanca mia. Pé la màquina hi pens iò, havia di Uldeboga. Ma si no hi veus de ananquí anallí! Tu futi-ta’n. I a l’hora fem així, si Giusé arriba a ma la màquina la cosa sa fa, i si no anem a mus fé l’aperitivo. I aquel txegoni és vagut a ma la màquina del para, i aquel bastaldu de Efedé havia aprivinit caputxu, lligassas de eletritxista i crau usb. Porcatròia. Maraïta la tasseta i la mania d’él de dira sempra de sí.
La guàldia, l’ha ubrigat a s’aixacà, a béra lu café i a s’assatià un poc. Sés mès purent de un polc brutotu, però ara no hi ha téns pé ta fé la dotxa, astà arribant lu criminòlogo. Qui? Lu psicòlogo pé cumprenda si tens cuc al cap o cosa, qué ‘l juja no sap si ta dunà una maralla o si gità la crau. Ah?
Tore sa mira an giru an aquella apusenteta de arrés i poca txentímetros quadrus ont hi ha una branda, una meseta, un caria, la polta de un txesso a la turca i un lavandí, i de l’altra palt una finestreta an alt a ma las asbarras. No, no és un monju, és un prasuné. Ma cos’és que ha dit al juja, él mancu l’ascultava, lu juja dieva i él feva ei, ei a tot, basta que hi dunguessin un rumitori.
Ara Tore conta que astigui arraunant a ma ‘l criminòlogo-psicòlogo, él sagut a la caria i lu criminólogo que sigarà més patit d’él i valmel de cabels i balba i las ulleras de or, sagut a la branda que ascriu diretament al computer portàtile pusat als janols. Ma no tangariva de éssar lu cuntrari, él astirat a la branda dient lu que hi fevan de patit i lu psicòlogo a la caria fumant lu cigarru i pranint apunts?
Lu que sempra ha tangut Tore de tota la vira, és valgonya, valgonya de la prubaltat de la famíria d’él i valgonya de no éssar mai bo a fé las cosas. Lu que sigariva a dira que era tímido, ma això él no sa’l puriva pilmití, i per aixó rasultava sempra praputent i arrugant. No durava anlloc, a palt de Giorgio i Giusé no taniva altrus cumpanyons. No era bo a astudià, no era rasixit a acabà las ascoras, lu de més que era durat a un trabal era astat un istiu de mestra de pareta ma pecó era un gran cantier i tanivan pressa de acabà la palt tapara primé que ascumancessi a prora, com difati, a ma’l mal téns l’havia catxat pecò él no randiva la junara. Campava fent praiels an casa a la gent de famíria. Ma era ragalletu i raspitxoni, i sol babai de la tanca hi vuriva bé, i és per això que l’hi havia daixara, a él sol, també si ara eran ixits a piju cusins que la pratanevan i que havian manaçat avucat pé trenda la palt d’ellus. Ma él lus havia contramanaçats, la tanca és mia, i millor hi pos foc. També a ma la mullé, sa l’havia casara pé la por de no na trubà mai un’altra que sa’l carraguessi. I bagassa de afet que havia fet a m’aquella víura frungira, que l’umbri de corrus i de fíls bolts a tic l’u.
Cosa té de pelda, ara, Tore? Lu que és fet és fet, i pijó no hi pot éssar altru. Bé que hi vagi no hi dungaran més poc de vint ans de garera, i él altrus vint ans així no’ls campa. Cos’és que vol sabé aqueix ràiu de psicòlogo-criminòlogo tontu, cosa prova quant arroba, cosa prova quant ascuri, cosa prova quant manaça, cosa prova quant mata la gent?
I Tore pala, diu tot. Amescra la vira d’él a quatra o cinc Montalbanosono pansant-lus però ambientats al Bronx. Antant que pala él sa veu a ma la fatxa de Robert De Niro i Giorgio lu veu com Joe Pesci, no, aquell’altru, Danny Devito – pé co’ així baix? – i a Giusé com a Harvey Keitel ambriac dasprés que li han atacat un anju.
Lu criminologo ascolta, damana, ascolta, i ascriu. Catsu, astà pansant, si aqueix no na l’anvian legu qui sap a ont, pot éssar al txentro de la tesi dotoral mia: ”Lu mafiós marginal. Criminalitat borderline”. Sí pecò, aqueix Tore Martinutsi és a ma tota evidentsa un tímido patològic, u que celtament a de patit ha subit divelsas i freqüents molèstias, i que pé sa salvà psicològicament és diventat él mateix un praputent i molestaró; tantu és antrat als ambients marginals de la criminalitat pé trenda una concreta proteció contra la pròpia crònica incapacitat de afruntà las cosas pel que són i qüíndi pusà cara a la realtat de las cosas.
A véra si és pussibra que l’hagin pusat anmig, o que él mateix hagi çalcat, la gran organització criminal (màfia), pé realitzà lu cop de la vira (lu rapiment del patit Ivànoe a càmbiu de una fultuna an mirions de éuros o bens equivalents), o, al ravés, una volta dascubelta la gran pussibiritat econòmica que aquel, quasi ampruvisat, rapiment cumpultava, él hagi amprat la situació pé éssar atsetat de la gran organització: mirau cosa vus polt, praniu-ma a ma vusaltrus. I aquellus, una volta cumpresa la gran oportunitat, han aviat la sòlita astrategia: lu màssim del rendiment a ma’l mínimu asfolçu. S’han pres lu patrimoni Misipel.li legalment i sentsa aspendra un sou i han dinunciat lus tres bracaburus com a únics respunsabras del delito assieme a ma’l capallà cómplitxe i vítima al mateix téns.
Havem acabat, damana Tore.
Sí.
A l’hora puc anà a ma rantà?
Sí.