Don Dràcula pre de sanc (Rundalla de capallà 25.)

Aqueix és sempra aquel que puguessi éssar nutari, avucat, carabiné, puritsotu, juja, i invetxe és sempra un jornalista. Lu mateix que ha almat lu casí de Misipel.li fet a mostru ascanyaprobas i que per això sa maraixeva de tot, també que li arrubessin lu fíl. Lu mateix que ha dasfet tota la famíria Rosiel.lo. Lu mateix que ha cavalcat, ansis anvantat que Tore Martinutsi fossi un mafiós pantit i que tot lu conta del rapiment de la criatura fossi astat organitzat a ma la pèrfida complitxitat de don Catalyn més cunaixut com don Dràcula. Sol que tot això és astat mig dasmuntat al primé grau del prutxés contra ‘l mestra organitzaró, lu pastor raspunsabra de la logística, lu jòmetra garante de la manodòpera i ‘l capallà intermediaró. Lus dos primels, gràcias als bons avucats d’ellus, na són ixits proixoltos, al jòmetra han dunat trent’ans o quasi i al capallà sis ans an contumatxa, que si també li han trubat lus ossus de mija mà, això no vol dira que sigui molt, i lu fet que no sa faci trubà, no vol dira que sigui anucent, que legu anucent pròpiu no pot éssar, qué com a mínimu ha curat la intermediació, i sol per això hi tucariva garera.
Lu mestra havia pratés de fé anterrugà com a tastimoni a la baby sitter de Ivanoe, l’única palsona que ‘l pusava anmig, i aquella, qué hi era astat un período que pareixava una nova Greta Garbo, ma ara no sa la calcurava més ningú, ancalçara de l’avucat i del públic ministeri s’era tota ampapinara i havia dit que ella no havia acusat mai a ningú, sol que ‘l mestra era una paparra; ella sol aixó havia dit, qué aquell’homa vél ansistiva pé hi damanà un apuntament. Bo’, sol això. I l’acusa del sequestru, a l’hora? Qüindi vusté no ha mai acusat aqueix homa? No, mai! I las intervistas? La intervistas no són dinúncias, i lus jornalistas ascriun o ta fanan dira lu que voran ellus.
Lu pastor, invetxe, era rasultat que era ver, que era astat él a avisà lus carabinels que havian dallibrat a la criatura dasprés de una telefonara anònima. S’era dascubelt que efetivament havia telefonat del telèfono públic de un bar, i quant havian anviat un carabiné a verificà, aquel era antrat i havia mirat, arrés telèfonos, i havia damanat un cafè i legu: si vulguéssi fé una telefunara qué m’he daixat lu telèfono an casa? I lu barista li havia passat lu telefonino. Tantu arrés de telèfonos públics i pastor mantirer. Invetxe, una volta arribats al prutxés, él ansistiva a m’això que era astat él ascuvià tot, i que si aqueixa era la justícia, millor fóra fet a no dira arrés a ningú i que matessin a minyó i a capallà, invetxe, mancari talt, qué havia daixat passò més de deu dias de quant s’era abijat de calqui cosa, era anat a avisà de un telèfono públic i anònimament, qué a él no hi agrara de passà pé caixeta. I així, lu duenyu del bar l’havia racunaixut, i havia fet una diquiarció aspontànea dient que sí, que lu pastor havia telefonat del telèfono públic d’él, i que ansis lus tres o quatra altrus clients s’era tots cumplimentats pecò la del pastor era l’última telefonara, qué lu sendedamà al telèfono lu dastacavan. I no’l puriva dira legu? Ningú ma l’ha mai damanat.
Don Catalyn dit Dràcula pugariva éssar ascajunat de Misipel.li, ma l’anginyé no hi tóna més an Itàlia, i ningú lu pot ubligà; opuru ascajunat dels mafiosus que celtament hi són arrarera, ma aquellus no sa fanan véra, mentras que la jova del jòmetra – l’ex jova – ha cunfilmat que sí, que ella, qué a l’època ajurava an parròquia, havia fet antupà don Catalyn a ma’l jova – l’ex jova, és a dira lu jòmetra. I lu jòmetra, dient que él és anucent, qué és tota una montatura, qué él de don Dràcula i de criaturas rubaras no sap arrés – i legu qui fóra rubat, a Ivànoe, que ‘l cunaixeva també massa bé, traballant él a l’època pel para de Ivànoe i essent anat divelsas voltas al prenda a ‘scora? Aposta, així la criatura sa fóra fiara de tu! – i lu jòmetra, sa dieva, a m’aquella línia assurda havia fet cundanà a él mateix i a don Dràcula, també si an contumatxa.
Aqueix, diévam, és lu jornalista bastaldu, bloger, campat ancara de la mara víura, que però ha tret ja un llibra, un ebook, adamunt de aqueix conta, i ara n’astà traient un altru basat adamunt dels prutxessus a Tore Martinutsi i l’altru a Giòrgio Giorel.lesi assieme a Catalyn Daixaudir, una volta capallà i ara, dasprés de la cundena, suspés de totas la funcions, també si ningú sap ont sigui. Així com ningú sap ont sigui Tore Martinutsi, uficialment molt él també an prasó o durant un trasferiment de una prasó a l’altra – ma és cosa que ningú sa creu. Lu jornalista ha trubat un patit editor que li astampa lu llibra nou i també lu vél que així de ebook ve a éssar un llibra de papé. I lu que fa lu jornalista és un aspetàcul dinúncia: ”Dràcula de las criaturas”. Proieta fotos, filmatos, trossus de àudio, i lligi palts de verbals, de interrogatòrios, de intervistas i, de més de tot, baturallúminis trets de facebook del tants profilos dedicats a la gent que entra al conta i que la gent del conta no pot fé tancà i, quant mai utanguessin de na fé trera aquel o aquell’altru post o tancà u o l’altru profilo, na obrin legu altrus dos i lu post dascantxel.lat tóna a cumparèixar.
Lus petsus folts del jornalista quant fa l’aspetàcul-dinúncia-presentació dels llibras, són tres: 1. lus lligams mig mafiosus de la fundació titolare del patrimoni ex Misipel.li; 2. tots lus llocs an Itàlia ont calquiú ha vist a Tore Martinutsi viu, sol que ara no sa fariva avisà així i freqüenta aspetxalment ristorantes i discotecas; 3. tots lus llocs al món ont sa sigariva rifujat don Catalyn-Dràcula, aspetxalment ont ancara hi ha guerras i morin las criaturas. Hi és qui la fotografat mitrallant, i és qui l’ha fotografat brut de sanc salvant – o folsis txutxant la sanc – a criaturas fariras. Las tres palts són interval.laras de atas de polizia o prutxessuals, i las poesias del pastor traduïras an italià i las lletras del mestra a la mara que ascriviva de la prasó. La mara, quant lu fíl era an garera, las anviava al jornalino de la diotxesi, i lu bisba daixava que las publiquessin.