Còcodimàmma 24.

Tóna dumenja

24.

Aixó de éssar pantit o no éssar pantit del que fa i del que no fa, és una cosa que és manasté que rasulvexi una volta pé totas. Que sa diciri a tunà an anàlisi. Ma no ont és aquel culló de quant era patit que pé la valgonya i la por feva faturas falsas i dunava a él i a Carmelo lu mig de la munera. Ont és u bravu. Pecosa él na té manasté, sa randeix conta. Ma folsis tangariva de atsatà las cosas així com són. Qué a més de corant’ans és bo a vincí un tornèo de tenis a ma gent que hi puguessi éssar filla; qué sentsa trenda un trabal és pre de munera; qué té un fil sa i antirigent, una famíria que hi vol bé, un amic que hi ha dunat la sang pé la trasfusió; qué és un homa pre de fultunas. La llama ha prés primé una custella i és astara deviara lu tantu just de no ‘i furarà lu prumoni.
L’anfalmé ‘i diu que sigariva millor si ara sa rumissi. Él damana qui hora sigui. És talt, són las onza. A l’apusentu són an tres. Un homa gran de una setantena de ans que sa l’astà mirant i un jova universitari que juga a ma’l telefonino.
De aforas arriban veus. És lu para que raguella a ma la caposala. Diu que él entra a véra lu fil també si ella diu que no. Él és un maraixal de finança i sap perfetament com funcionan las cosas an Itàlia.
Entra. És evidentement altariat. Pel daspraié, pé la futa, pé la preocupació.
Com ta santeixas? Bé. L’has racunaixut? No. És com si l’havessi farit un fantasma, ningú no ha vist arrés. No és arrés, calqui dia de rapós i sa tunarà un goma nou. Ha palat a ma’l cumissari.
– I?
Lu para no sap com lu dira, però lu diu: – Saban tot.
Diu que han trubat Màrio Salimbeni. Màrio qui? Salimbeni, lu fil de Pina Ripamonti, la drugara del cassoneto.
– Ah!
Lu para no na pot més, diu que astà fent un gran asfolçu pé arrastà calmu, ma si él no col.labora, farit o no farit, lu prangarà a ascavanaras, també si té més de corant’ans.
Él diu que de acòldiu. Que han trubat a Màrio, beníssim, com astà?
A troçus.
An qui sensu, astrac, afamat, deprimit?
– A troçus – diu lu para, – a bucinets. L’han trubat un parel de caçarols avui al maití an una tana de polcs-crabus. Dastrussat i rusagat.
Él sa santeix mal, li astà muntant lu bómit. Lu para avisa l’anfalmera. La qual ‘i diu de sa n’anà, que no és hora de visitas, que aquel és un haspital i tot alló que sa diu quant sa té raó ma també tolt, que aquel és pròpiu un cas etxetsional.
Lu maraixal astà mut, legu diu que va bé, que tunarà damà maití, i al fil que sa cunvincí que és hora de cambià, ma de daveru, una volta pé totas, que ampari a dira la veritat. La veritat.
A l’apusentu són de sols, lus tres maralts. L’anfalmera daspaga la lutxe ma apena sa’n va ellus la tónan a ancendra.
Lu vél vol sabé com astigui, si té manasté de calqui cosa. Si lu maraixal sigui lu para. Una palsona pel bé, severa, rígida si vurem, ma hunesta. Própiu u com paltoca. Ma cos’és que tengui?
La rasposta la dóna lu jova del telefonino. Diu que iútub n’és pre. U, a ma l’ascusa de l’autògrafo, invetxe de dunà-li la penna, li ha ampitsat un rasó al ventra. I sa veu tota l’ascena. I gira lu telefonino i in efeti sa veu pròpiu, la mà que ampitsa lu rasó.
Lu vél, que sufri de pròstata, diu que és massa allunt, si no sa pugui acustà. Ma lu jova no sa pot mora, és astat operat de runyons.
Ma aspiega cara cosa, del tornèo, de las paltiras guanyaras, del fet que ningú fóra ascumitit adamunt d’él, i invetxe ha guanyat sigui an dòpio sigui an singolare. Ja l’ha dit. Iútub és pre de vídeos d’él, lu Clintístud del tenis. Lu vél de la pròstata angrussara no cumprén. I lu jova de runyons dèbils aspiega que és així que l’havisan an rete. An cosa? An internet. Ah! Pecosa és alt, magra i sèriu com l’ator americà, Clint Eastwood, i pecò a la fi vinci sempra él, també si lus altrus són més folts.
– Complimenti! – diu lu vél, – i pé co t’han punxat?
Él no’l sap. Sagurament calqui macu, calqui paranóic. Però basta de palà d’él, an aqueixus dias an aqueix país de melda hi ha suçait de tot, moltas als cassonetos, minyons dascumparits, i él, a ma l’anta del tornèo, no ha siguit bé las nutícias, pé co no vanan la televisió?
Lu jova dels runyons riu, diu que si lu conta són las nutícias lucals, la televisió no salveix i a ma’l telefonino entra als blog-nuticiaris. Cosa és que vol sabé? Ananquí sa pala sol d’él. Intervistas a quiúnqüe ‘l cuneixi. Crònacas de totas las paltiras. Una petício pé ta suspendra l’asqualífica com a jugaró de caltxeto.
Que salti, que salti, que vagi a las nutícias veras.
La dona del cassoneto. Bo’, ningú na treu peus. Molta de palt de un jova, lu marit no que té l’àlibi, opuru una baralla tra drugats, qué la dona era tòssica de quant taniva vint’ans, opuru ancara: dasgràcia. Un grupo de donas, però, era an sit-in permanente davant del pultó del munitxípio pé damanà l’ativació de una cumissió que astudiessi la situació feminil: basta donas ascuriras, basta donas asfrutaras sexualment, basta donas sentsa trabal.
Lu síndic ha amanaçat las dimissions si no’l posan an cundicions de traballà.
Lus cunsallers de oposició fanan nutà que la citat és bruta i que quant guvanavan ellus s’astava més bé.
La màquina cabussara de la Roca de l’homa paldut és ancara un misteri.
Un drugat molt ambistit de la mateixa màquina d’él, inicials C. Z.
Un’altra drugara molta de overdose, inicials C. C.
Él vol sabé de Màrio, ma no’l pot damanà, té de éssar él a trubà la nutícia i a dira lu que lligi.
I la troba, dasprés de tant. An patit. Dasprés de haver asparat a un polc-crabu, lu caçaró ha vist lu cutxu tunà a mà un peu an boca. Han així dascubelt que una famíria de polcs-crabus s’astava manjant lu cos de una criatura. Vistas las cundicions del cadàvere totas las hipòtesis són ubeltas. Ma no sa pot no pansà a Màrio Salimbeni que manca de’n casa del dia que la mara és astara trubara al cassoneto.
– Qui asquífu – diu lu vél de pròstata unfrara, – astem diventant pròpiu un país de melda.

(*Fets i palsunajas són tots de fantasia, de veritat no n’hi ha mancu un pèl.)