Giusé la fi (Rundalla de capallà 3.)

A Giusé Rosiel.lo dit Uldeboga l’han sempra futit tots, ma aqueixa volta no, lu juja no hi ha fet a futí-lu, l’ha futit él. L’avucatutxu hi ha fet cumprenda que lu pròssim pas són lus domitxiliares, i legu o ascanjunat al prutxés o, sagons com, mancu un pèl: ”estràneoaifati”. Ara sa trata de rasistí lu de més pussibra an prasó. Ma él no té més gana de sa fé futí, i poc n’ha vist i n’ha lligit de txínemas i de llibras ambientats an prasó. És antrat tot tetxu a la txel.la i als altrus no’ls ha macu calcurats. Quatra a la mateixa txel.la, a él hi han daixat lu llitutxu an baix de mà asquerra antrant.
Sentsa palà s’és culgat i mancu ha mirat la televisió a ma ellus.
Ma tu sés un de aquellus del rapiment Misipel.li? I qui fi a fet tota la munera que vus ha pultat lu capallà?
Arrés, él no ha dit arrés, no ha mancu tuntxat. S’és girat de l’altra palt i ha fet finta de rumí, ansis, s’és rumit pròpiu, qué quant l’han daspaltat que era hora de manjà él astava runcant. És anútil, si u no sa santeix a postu, lu cos no sa randeix, i an txel.la de isolamento él no hi feva a sa randí, tres nits sentsa rumí és astat, sempra pansant a la mateixa cosa, a la mà del capallà. Però ha també tangut tot lu téns de s’astudià lu de dira al juja, i difati.
Lus altrus cumpanyons de txel.la pareixan gent a postu, u diu que l’han futit, l’han pusat anmig de una raguella de arrés i u és molt, però no taniva un bon avucat i no li han racunaixut l’homitxídio colposo, maraïta la tasseta; l’altru ha rubat una màquina, una volta sol i bo’, i pròpiu an fatxa dels carabinles hi taniva de acabà la bentzina! L’últim ha molt a u a rasó, pecò li ha tantat la filla quant la minyona taniva quinz’ans. Anguan que ve ixi, també lu de la màquina ixi legu, aquel del molt a bastó, invetxe, na té ancara quinz’ans.
I a l’hora, tot aqueixa munera, ont l’haveu astujara, i diu la veritat, a la criatura ‘l ”tondino” li haveu fet? Ah, tu mateix, o lus cumpanyons tous?
Ma Giusé no s’és daixat futí, no ha dit arrés, a mi m’han pusat anmig pecò he amprastat la màquina del babu, no n’hi entr arrés a m’aqueix conta.
Legu han txenat, legu han mirat la televisió, legu han daspagat las llumeras, legu s’és rumit i ha pansat que ha tangut pròpiu fultuna a capità a m’aqueixa gent.
Legu li han pusat una mà a la boca i li han atxantat quatra catsotus a las custellas i, an tres, li han lligat lus bulxus a la branda pusat a ventra an terra i, an tant que li ampitsavan a la gora un tros de ferru afirat vés tu a sabé tret de ont, lus altrus dos li han asgarrat pijama i murandas i sa l’han amprat, u dasprés de l’altru. T’és agrarat a fé lu tondino a la criatura, ah, i a tu, ara, a que t’agrara, pedòfilo bastaldu?
Legu tucava al de tres, ma ‘l de tres no l’ha vulgut allò d’él. Iò no hi entr an aquel furat tot brut de sanc i de melda. I él ha pansat mancu mal, però no, l’altru ha pratés que él l’hi pranguessi an boca, i él l’ha tangut de fé, fins a la fi.
Legu l’han daslligat i l’han anviat al txesso i li han dit, nateja i nateja-ta, i damà ta toca ‘l restu, i si poc-poc ta llamentas a ma’l gualdià, salva-ta.
És anat al txesso i s’és rantat com ha pugut al lavandino. Pé fultuna que no hi ha miral, així no s’és vist mancu an fatxa.
Bagassa de idea que ha tangut. Pecò no ha dit la veritat al juja, pecò no s’és fet anvià an una de aquellas prasons de màssima-sicuretsa que no veus mai a ningú mancu a pagà-lu?
A Giusé Uldeboga lu futin sempra tots, i ara no soltant pé modu de dira.
Lu raioru l’astà matant al proba Giusé. Pecò calqui cosa ja havia antés, porca bagassa, ma que fossi així no sa l’agualdava.
Sa santeix mal. Buta. Sa renta com pot.
Hi doran las custellas, hi dol lu furrallat.
Sa colga, nu-nú del ventra als peus. Lu pijama és tot brut i asgarrat.
Astà pansant que él aquella cosa no hi fa a aquantà-la.
És ampussibra. Ampussibra que hi sigui agrarat.
No, qui asquifu. Culló folsis. Talponi sents’altru. Ma urequió mai.
Sentsa mancu sa randí bé conta del que astà fent, Giusé acaba de asgarrà una gambera del pijama i legu alliga las astrixas fins a feu un canau, i a mal canau fa un txobu, i lu txobu sa’l gira angiru-angiru del col; legu, primè de astrinyí bé, l’alliga al peu del llit de la palt arrimbara a la paret, legu astrinyi bé lu txobu i sa gira velsu ‘l boldu del llitutxu; fins a na càra an terra, a ma la mòra del col truncara.