Giusé lu fi (Rundalla de capallà 2.)

A Giusé Rosiel.lo dit Uldeboga lu futin tots, no hi ha mai astat manera, ja a de patit no hi havia dia que calqui u no’l pusessi anmig. Giúse, mira que hi és aquel que ta té de dira una cosa, aquel qui, aquel acustat de l’abra, qual abra, l’abra acustat de la baldissa, qui baldissa, i o él feva finta de no èssar txulpu i anava ret velsu boh, opuru, sagons lu cumpanyó, sa feva andiriçà ret a mà asquerra, ret a mà reta, o ret siguint lu nas. Puntualment arribava al lloc que li havian dit i no hi havia mai ningú, a palt de un’ombra, o de un caltó, quant era fultunat, o si no hi havia una massirara, o cosas ancara més fèas. Una volta hi havia un cutxu que sa li és tirat adamunt i ancara té la secatrítxe a la mà i al bulxu, un’altra un pual de pixat. I tot pecò no vuriva que hi diguessin quatrotx. Tot pecò la mara no s’abijava mai de arrés, tot pecò lu para no taniva téns de pultà-lu ont el dutor. Fultuna que legu s’eran pusats anmig primé Tore i legu Giorgio – o era primé Giorgio i legu Tore? Fatostà que eran a las mèdias i, dasprés que s’havia pusat las ullereas de txulpu i ascumançava a cumprenda qui fossi u i qui fossi l’altru també de la fatxa i no sol de la veu, Giorgio i Tore havian manaçat cumpanyons de ‘scora i cumpanyons de carré: qui diu quatrotx a Giusé legu la paga. I difati quatrotx no hi dieva més ningú, que era més curiós Uldeboga.
Amics del catsu aquellus dos, qué ‘l pusavan anmig pé cara cosa i si anava mal era culpa d’él – proba minyó, no l’ha fet aposta, qué és mig txegu – i si anava bé a él n’hi tucava més poc de la palt – i tu cosa has fet, Uldebo’, qué no veus de ananquí anallí!
Fossi astat apena-apena més fulbu, aquellus dos lus fóra anviats a fanculo ja de candos. Invetxe sempr’assieme-sempr’assieme. Quasi sempra, que ellus dos legu s’han tret la jova, i Tore s’és també casat, i él un ràiu, que és quasi vèlginu a trenta-cinc i passa ans, i no que sigui urequió, tot al cuntrari, que no’l vol ningú a ma la invaliditat que té del vuitanta pel cent. Él ja veu, a ma las ulleras tipo canoquial que té, ma sol ret, és a dira a ma un’ubeltura de mancu 40% graus i sentsa cumprenda la real prufunditat de las cosas, que veu tot patit-patit.
I vusté té la patenta? Hi ha damanat lu juja. No, difati. Però vusté güída la màquina, qué tanin tastimonis que l’han vista al volante. Éia, ja és capitat, ma sol quant lu babu no hi fa, qué és gran, i però sempra anant, pé dira, del supermercato an casa o del dutor an casa i sentsa mancu mai pusà la terça, sa pot dira, que no ma fic a anà a més de trenta a l’hora. I poc és mantiré Giusé. Però lu juja hi ha cragut. Per això vusté nega de haver güídat la màquina de sun para de la praça andavant de l’ascora fins a la tanca del sanyor Tore Martinutsi? Mancu tenc idea de ont sa passi pé anà a la tanca de Miserel.lo. I legu ja li he dit, la rara volta que prenc la màquina só sempra a ma’l babu acustat.
Tantu, vusté no n’hi entra arrés a ma’l rubatori de Ivànoe Misipel.li? De qui? La criatura arrubara i pé la qual lus cumpanyons sous Giorgio Giorel.lesi i Tore Martinutsi han damanat un riscata miliunari.
Iò no sép arrés de tots això, de quant Tore s’és casat quasi no ‘l veig més, i miri que Tore és casat de assai, i Giorgio, de quant traballa fissu de jòmetra no té més téns, i ‘l poc que té és sempra a ma la jova.
Però, ansistiva ‘l juja, a vusté l’han vist quasi cara nit a la tavena i sempra an cumpanyia de ellus dos. Ih, cara nit, sigarà capitat una volta o duas, tres voltas al mes, te’! Iò, sanyor juja, no trabal, tenc una patita pinsió de invaliditat, he damanat de antrà a telefonista a l’haspital ma no hi ha arrés de fé, si no tens l’aspenta política justa no entras anlloc an aqueix país de merda. Ascusi la volgaritat.
Tantu vusté m’astà dient que no ha guidat la màquina de sun para de l’ascora de Ivànoe Misipel.li a mal patit Ivànoe sagrastat arrinta fins a la tanca de Tore Martinutsi? No, sigariva pròpiu ampussibra, no hi veig, quasi. Ma tanim tastimuniant-sa celtas i provas de l’aixentífica que dimostran que la màquina amprara pel sacuestru és la màquina de sun para. No ma vulgarà dira que era sun para, homa de vuitanta-set ans, al volante de la màquina. Ma quant sigariva suçaït això? Lu dia tal i tal. Agualdi, deixi-ma pansà, just, ja és ver. Tore m’havia damanat la màquina del babu que no sabiva com fé a pultà o a prenda roba de campanya, i iò, macu, li he amprastara sentsa mancu dira arrés al babu. Com difati legu ma só ancatsat que ma l’ha tunara tota bruta de fanc i de melda. I com, iò ta faç lu praié de t’amprastà la màquina del babu, i tu no sol ma cunsumis la benzina, ma també ma l’ambujas. I rentama-la, almancu. I és per això que no mus sem palats pé dias i, ansis, no l’he més vist de a l’hora, que era massa afutat. L’he tangura de rantà iò de arrinta i de aforas, bagassa de apentu. Un’ampoda que no ta dic, sanyor juja.
I de don Catalyn Daixaudir cosa ma diu?
Que és una bon homa, lu cuneix de patit i a mi no ma dasprau que sigui extracomunitari i que digui sempra rundallas al postu del Vangeri.
No, sanyor Rosiel.lo, cosa ma diu del fet que sigui dascumparit. Cosa na sap, vusté de això?
Lu que m’astà dient vusté ara, sanyor juja, per a mi don Leone ara astava dient missa o racuntant una rundalla.
Lu juja sa’l mira i fa un sanyal a l’avucat difensor de ufici i legu al carabiné.
A Giusé Rosiel.lo dit Uldeboga l’han sempra futit tots, ma aqueixa volta no, aqueixa volta la fama que té de cullunatxu a él l’ajura, él no l’ha rubara la criatura, él no l’ha molt a don Catalyn.
Lu juja diu al carabiné de acumpanyà-lu. L’avucat no diu arrés. L’avucà, ont ma poltan, an casa mia? No hi vul astà an isolamento.
No, tranquil.lu, lu téns de verificà lu que ha dit vusté i legu sa’n tunarà an casa, diu l’avucatutxu. I ara ont ma poltan. An txel.la, pé una nit o duas. Ma de sol, isurat, iò tenc por de sol. No, a una txel.la normal, a ma altra gent. Mancu mal.
Giusé ixi de l’ufici del juja, fa tot lu curriró, i legu ‘l fanan passà de l’altra palt, ont sa troban lus detenuts comunes. Ma ja hi és la televisió an txel.la, damana al gualdià. Sí que hi és, a curols.