La rundalla de L’amòstra-ta

… i tots lus animals avisa a vora d’él… Miserina és una minyona com n’hi ha tantas. Filla
única, para i mara sempra presus del que fé i anviciarà del iàiu i de la iàia, aspetxalment del iàiu, que sa la pultava sempra angiru a ma él i dieva: ”Aqueixa no és ma néta, ma la jova mia patita. Da que sa fa més alta ma la cas”. I lu iàiu era un gran musitxista arratirat, primé viurí de l’orquestra naciunal i no hi havia ningú que no’l cunaixessi. A sis ans lu iàiu musitxista de Miserina era molt, i ella s’era santira més viura que horfana de l’homa que realment li havia fet de para. A ella, presus tots com eran del daspraié, a Miserina l’havia pusara a l’única ascora que atsatava com a ”internatos” també lus fíls de gent que, an teoria, no na tanguessi manasté. Lu pata era que aniguessi a rumí an casa cara nit, francu lus dias que ni para, ni mara, ni iàia – ma la iàia no, qué no ixiva mancu més de casa dasprés de la molt del marit musitxista – purivan anà a la prenda o tunà a pultà a ‘scora al maití an téns. I primé això capitava una o duas voltas a la samana, i a la fi tunava an casa lu divendras a la nit, que de dissata no hi havia ascora, i suvint tunava a l’ascora-prasó lu dumenja a la talda, qué lu dilluns al maití ni para i ni mara la purivan acumpanyà.
Miserina era una bona minyona, anfondu-anfondu, i no puriva éssar divelsament crixint a un’ascora de monjas i vanint de una famíria pel bé de gent gran traballarora i ampenyara an política – la mara sindacalísta i lu para segretari provintxal del paltit –; astudiosa, educara, gentil, sempra pusara de palt de las cumpanyonas, sempra sentsa cumpanyonas qué las altras eran totas internas de daveru i legu sa’n tunavan al país d’ellas i las altras, las ”normals”, no la vurivan que la vaievan masa astramba. De patita, sempra pansant a com la tratava lu iàiu musitxista, Miserina sa santiva la minyona més bella del món, ma no era ver, era una cuseta magra-magra, fatxutxa diricara ma sentsa ninguna aspetxal atrativa. Ella, però, sa santiva bella, ma no ”bella arrinta” com suçaeix a la majuria de las donas – i dels homas – que legu diventan poetas o ambriagonis; sa santiva bella pròpiu com la més bella de las divinas del txínema, i no cumpraneva pecò ningú vaiessi la gran ballesa que ella taniva: aquellas ancutxas finas-finas, aquellas titutxas com dos ous bullits, aquella fatxutxa de gaturina atata, aquellus uls patits-patits an curó de àlgua de cel, aquellus cabels pocs i fins curó arruinju.
Ningú la calcurava a Miserina; ningú al sensu que vuriva ella, la veritat sa digui, qué com a minyona antirigenta i astudiosa era considerara com i de més de las altras. Ma ella sa vuriva vista i amirara com lu que realment sa santiva: una bella dona. I així sa tirava la gunella de la divisa sempra més analt, un dia sí i un dia no no sa pusava las murandas, lus butons de la camisa sempra dasbutunats fins al llimbrígul. Ma més feva així i més las cumpanyonas l’ascaltavan. A l’ últim àn de ascora, a quasi divuit ans – ma a divuit Miserina no na dimustrava quinza – era astara treta de l’internato qué la iàia s’era rambambira del tot i, de las duas del misdia a las vuit del maití Miserina hi feva de badante. A l’ascora nova lus minyons eran tots afidançats a ma cara tros de minyona que la més feutxa era un’aspetàcul a cunfront de Miserina – i legu, trubau-ma una minyona de desset divuit ans que no sigui bella a ma tot allò de la tempesta hormonal. Miserina, invetxe, més que una tempesta taniva una patita marijara i l’únic cumpanyó no fidançat era un tros de macu alt i magra que, tret de la matemàtica i de l’informàtica no cumpraneva arrés. I s’eran pusats assieme i, essent la iàia més un fantasma que una palsona, sa n’eran anats a víura totus dos a ma ella i a divuit ans i un dia s’eran casats.
Miserina no sa’n puriva fé una raó del fet que la gent no sa randissi conta de la gran ballesa que era ella; fultuna, però, que ‘l jova, ansis, lu marit, invetxe sí que ‘l vaieva quant era bella an cara punt del cos. Així, com fanan lus asportivos que pé cumprenda ont siguin lus difetas sa fanan filmà i legu sa miran a ma atanció pé millurà un pas, mudificà un muviment, ellus s’havian umprit l’apusentu de rumí i lu txesso de telecàmeras i telecamerinas. I legu sa miravan, ella aspetxalment sa mirava, i no sa vaieva mancu un difeta. ”Só bella, és anútil, bella an cara punt del cos, no tenc un difeta”.
I així, a ma l’anta que él havia ascumançat a traballà com a informàtic i que, com diu lu ditxu, ningú és profeta an casa d’él, havian almat un blog i pusat lus vídeos de ella anant a sa culgà, daspaltant-sa i fent-sa la dotxa. Vist, vist l’has? Quasi mil visualitzacions an una samana. I així n’havian pusat de més, i també fent roba, totus dos, él i ella. També si él, ella també lu cumpraneva, tot era francu que un bél minyó.
Són anats anvant pé mesus i, també si an cara tant antrava la iàia a l’inquadratura, lus vídeos de Miserina eran arribats a més de cinc mil visualitzacions. I, com que era cabara l’ascora, com que la iàia era astara ricoverara i que lu para i la mara de totus havia dit: ”Casats vus seu? Arranjavus!” Sa’n eran anats a víura al primé país ont él havia trubat trabal de informàtic i ella, no tanguent altru que la pròpia – pratesa – ballesa, vuriva fé la porno-diva professionista, vuriva antrà al gran giru. U li havia ascrit al blog: ”la ballesa tua rara rasultariva evident si ta facessi guidà de un professionista”. I lu que fevan ellus dos era tot fet an casa, a la bona. Llumeras puntaras com eran bons, telecameras baratas, muviment mai coreografat. Era també anara a fé un casting a un’agencia porno de aquellas grans, ma li havian dit que ”balesas” com la d’ella na tanivan a mirials, ansis, a mirions, i que o feva calqui cosa de aspetxal o que dasbarrassessi. Com aspetxal? Quatra negras, un cutxu, un vél muribundu…
Aquellus eran macus, ma l’idea de sa fé nutà fent calqui cosa de aspetxal no era fea. Ma cosa? Així un maití havia caminat tota nu-nua an un bosc ont la gent anava a currí siguira del jova a ma la telecàmera. Ma era albant i de gent an giru n’hi havia pròpiu poca. Lu vídeo, però, era astat visualitzat més de caraltru. I així havia continuat a sa daspullà an públic diventant XxxErina. I lu gros del sutxesso, lu cuntrata an esclusiva a ma l’agencia del gran fotògrafo del goig-eròtico Petru Hagart, és arribat assieme a ma l’arrestu a la mostra de Marina Lúpitx.
Pecò Miserina, també si de ans na té vint-i-quatra, de fatxa i de cos no na dimostra més de una quinzena ascassa i així, dasprés de l’ordinança del juja que la mostra puriva ubrí ma severament prohibira als minols de divuit, ella mateix ha avisat la polizia dient que una minorenne era astara ubligara a sa dapullà publicament a la praceta davant de la mostra i que acurissin de pressa, qué això era un ascàndul.