La rundalla de l’imputat

Praniu un homa ni alt i ni baix, ni bél i ni fèu, ni jova i ni vél, ni proba i ni ric, ni tontu i ni antirigent, nat a una famíria de gent proba però a postu, a ma un’infància prena de tot i de arrés: cunpanyons, cunpanyonas, jocs, ascoras, caranturas, cantautors, asport. Legu universitat, suldat, trabal, matrimoni. Un homa com n’hi ha mirions.
Legu praniu aqueix homa velsu lus corant’ans, quant ha cumprés que no pugarà mai trenda un fíl, mai un millurament al trabal, mai una vira felitxe a ma la dona que s’ha casat als vint-i-vuit ans quant, tra acabà una làurea llonga i astracosa an ingenyeria o fé de jòmetra i de patit ampresari però taní legu una famíria a ma una dona bella, jova i sempra cuntenta, havia triat la felitxitat anallí i ara mateix, però legu féu que la bella mullé bionda i jova vulguessi legu-legu un fíl, i que aqueix fíl no arribi, i a l’hora ajuniu esames, visitas, curas, i legu pusau un trabal anat mal, qué lus del Comune s’havian anvantat que la litxença edilítsia taniva un ”vici de folma”, i doncas feu-li pelda munera a puals pròpiu quant la mullé l’ubriga a sa fé una punyeta a un’apusentu de l’haspital i, legu de calqui dia, hi diguin que té lus aspermatozoos astracs, ansis, pocs, dèbils i mandrons.
Eco praniu aqueix homa pre de dèutas i de preocupacions i apatxigau-li una mullé no més jova, però sempra bionda, arraiurara com una gata arraiurara pecò ha paldut deu ans de vira çalcant de fé un fíl a ma l’únic homa de la Terra que un fíl no pugarà trenda mai. Andemés, ara mancu dunariva sudisfació de divorcià, pecò él és quasi fal.lit i, eventualment, la rica dels dos és ella que ha hereditat dos apaltaments, una campanya i una vileta de dos prans i, essent filla única, no té mancu de diviri arrés a ma ningú.
Adota un fíl, diu la mara. Agualda que sa tóni a riprenda econòmicament i legu hi dons lu cop, diu lu para.
Ma ella, la bionda no més jova, qué té quasi corant’ans ma és sempra prena de vira i va a ballà lus divendras i dissatas com si fossi ancara una minyuneta, no vol agualdà, i així sa fa un amante, dos amantes, tres amantes, sempra çalcant de rastà pranyara. I un dia resta pranyara, o així pareix a ella, i això la fa cambià, la fa tunà a éssar la jova anamurara que era. Agualt un fíl, no ma damanis arrés de com he fet, lu que conta és que iò agualt un fíls, i si tu vols sigarà lu nostru, tou i meu, pecò iò he casat a tu, sol a tu.
Praniu aquell’homa que fins al dia primé astava pansant de sa matà o de pusà una bomba al Comune i trasfulmau’l a un homa massa cuntent. Sí, diu a la mullé bionda que és més bella ara a quasi corant’ans de quant na taniva vint-i-cinc la primera volta que l’ha vista a titas a foras una taldeta a la marina.
Praniu a totus dos, feu’ls abraçà cuntents que no sa digui i legu anviau al mateix dia l’ufitxale judiciàrio pé pusà lus sigil.lus a la dita Palmério costrucions, anviau ella ont és lu ginecòlogo que hi diu que hi dasprau massa ma ha tangut un’afullarura aspontànea – a voltas capita a las donas de una celta idat – i, sempra al mateix dia, feu falmà an casa de la còpia la màquina de un bastaldu de un i noranta pé cent quirons de músculs tot tatuat, entra i ixi de garera de quant taniva quinz’ans i que, ara que na té trenta-dos, s’és anamurat com un macu de aquella dona bionda, bella i antirigenta que sa l’ha sunat duas voltas an discoteca i, totas duas las voltas, no hi ha damanat un sisé, ansis, li ha ufelt també de bera i l’ha palat com si fossi un sanyor i no un delinqüent. Él, una dona així, no la vol pelda. A ma una dona així él pot diventà un altru, pugariva almà una butíc, pé dira.
Per això, quant ella astà tunant an casa él dabaixa de la màquina i la felma. Iò ta vul, tu i iò sem fets pé astà sempra ansieme. Qui ta cunèix a tu? Vés-ta’n afanculo, hi diu ella astirant lu braç de modu que él la deixi.
Mira, diu él amustrant-li un anel que de sol costa més de la maquinutxa d’ella.
Deixa-ma, ansisti ella prurant.
Diu-ma tu lu que de més vols i iò ta’l donc.
I an aquel mamentu tóna éls, dasprés que ha palat a ma l’avucat i ha cumprés que horamai l’únic que pot fé és vendra lus maquinaris an negra, diquiarà fal.liment i çalcà un traballutxu qualsasía pecò com ampresari i també com a jòmetra no trubarà mai més arrés de fé. I vaient la mullé ragallant a m’aquel tros de homa, invetxe de sa’n futí o de avisà la polizia sa li és acustat com tangariva de fé qualsasía marit anamurat. No la toquis, bastaldu!
I aquel, lu bastaldu de u i noranta pé cent quirons de músculs que acustat d’él paraixeva un colosso de txínema de catsotus, li ha atxentat un cop de mà anmig-animig de la fatxa i l’ha pres tra nas i morru.
Él, lu marit, és calgut an terra pre de sanc i mig astuntunat i la mullé, més afutara que assustara, ha rapat al colosso a una barra. I ‘l cololosso, tucant-sa la sanc, ha dunat a ella un’aspenta, ma una cosa llugera, sol que ella, an cunfranta d’él no era mancu una gaturina i és vurara a dos metrus an terra. Quasi dasmaiara. Lu marit sa li és acustat i, sentsa sa randí conta, li ha umprit la fatxa de sanc, la que hi caieva del nas i del morru, i ha pansat que fossi invetxe sanc d’ella i, pres de la futa, s’és tirat adamunt del colosso. Bastaldu, bastaldu, bastaldu.
I lu bastaldu, sa na l’ha tirat de damunt una volta, duas volta, tres voltas. I a la de tres lu marit era an terra mig molt. Ma lu colosso bastaldu s’és abijat que taniva la jaqueta tota prena de sang, i allò no na ixi, la sanc arresta, la bagassa de la mara, i, pres del raioru l’ha assacarrat de piaras, vafanculo, qué li havia arruinat una vistimenta feta su misura que li era custara quasi quatra mil éuros.
I ascurint piaras i bufatons no s’és abijat que taniva la pistora penja-penja. I la mullé del fal.lit ni bél i ni fèu, la bionda ancara juvanil que de la vira vuriva una cosa sora – un fíl –, ha pres la pistora i ha asparat un cop. Legu, pé la carantó i pé l’assustu, ha fet cara l’alma i lu proba del marit, fet an sanc viva, l’ha acullira de terra i ha l’ha dascarragara adamunt del colosso que traieva sanc com una bota de vi furarara. Anaquel mentras tot lu carré s’era umprit de tastimonis i tots l’havian vist matant a un anucent.