Llaó cuntent (Rundalla de capallà 7.)

Aqueix pugariva éssar un cumissari, un maraixal, un perito de l’assaguració, un nutari, una cosa així, i invetxe és un jornalista. Sempra él, sempra aquel que, ugetivament, és astat mutivu de tot aixó, pecò, siguem hunestus, sentsa ‘l buldel aixacat dels altículs que ascriviva adamunt de aquel dimoni ascanyaprobas de Misipel.li evasor fiscal pé txífras que un traballaró normal no guaranyariva mai mancu an cent viras, eco, sentsa ‘ls altículs maraïts d’él, l’inquiesta interna de la RiM (Riscossions i Multas), fóra astara allò que era, una inquiesta interna i bo’ i, quant lus avucats de Misipel.li havessin dimustrat – i come legu havian pugut dimustrà – que sa tratava tot de un eqüívoco pecò cara cosa era astara feta an règura, ningú fóra mai sabut arrés, ningú fóra mai pansat de rubà lu fíl de Misipel.li, criatura de set ans i mig o poca cosa de més, ningú fóra mai anat an garera, ningú fóra molt i, aspetxalment, ningú fóra paldut lu bon trabal que taniva de inviato, i no fóra mai ragallat a ma la mullé.
L’últim ningú, naturalment, és él, lu jornalista bastaldu que sa fa aqueix mateix arraunament cara dia, i cara dia sa n’al treu legu-legu del cap a ma’l primé cafè, pecò él ha fet sol lu que taniva de fé: lu dòvere de jornalista.
Ara, a corant’ans, campa gràcias al blog ”la veritat rivoluciona sempra” que té com a logo un runcu de anjoni a ma las dents de llaó i a sota l’ascrita La.Ve.Ri.Se. Cara dia té mínimu-mínimu de tres cents a mil cuntatas i sempra una o duas publitxitats novas al més. Campa així, del que li arriba del blog, de calqui altícul que ven coma free lance cara dos o tres mesus, i de la pinsió de reversibilitat de la mara viúra que sa l’ha tunat a prenda an casa i així ‘l renta, ‘l visti, lu nateja i l’alimenta.
Però no és conta, aqueixa situació no pot durà pé sempra, na té de ixí. Dasprés de la molt de Giusé Rosiel.lo i allò del para i de la mara, él ha ascrit un llibra, un instant book, com sa diu, ma no ha trubat ningun editor. Ma millor així, pecò ha tangut tot lu téns de hi riflití, i allò que an un primé moment hi paraixeva una tragèdia familiare, ara, també gràcias al que astà ixint a piju al prutxés a càrric de Tore Martinutsi, ananquí hi ha cosa grossa a sota. Giusé i ‘l para i la mara no han fet aquella fi pé asballu, ma qué eran tastimonis de calqui cosa, i, tantu, qué fóran puguts éssar lus anels dèbils de la carena, com sa diu; pecò Giusé era un mig defitxent, la mara una dona maralta i ‘l para un homa fràgil. La veritat, i de això él n’és pròpiu sagur, és la que astà vanint an suma sol ara. Tot allò de Misipel.li ascanyaprobas que no pagava tassas era ver, altru que bal.li. I, paldut pé paldut, que almancu salvessi la fatxa, així, havia pusat anmig polítics, dirigents astatals i, com sa diu, la màfia de ”las dents netas” i han almat una fundació anònima pé la gestió de tot lu patrimoni Misipel.li a ma l’ascusa de l’ente benèfico, i tot allò mutivat, no tantu del fet que l’éssar astat ascuviat com a evasor fiscal lu gitava an terra econòmicament, ma del rapiment del fíl. Tantu, gràcias a la complitxitat de aquell’extracomunitari de un capallà ambrullós que t’ancanta dient-ta una rundalla, han pusat anmig al proba mestra, al proba pastor de la tanca, i lus tres cumpanyons idiotas ma inseparabras del téns de l’horatòrio an ara. I tot això ara astà vanint a gal.la, gràcias al magistrat que astà coordinant las indàgines, i a la colaboració, pel que pareix, de Tore Martinutsi, també si no’l diun crarament, pecò si ascuvian que Tore ha traït la màfia, lu matanan com arrés.
Lu jornalista astà dascarragant tots lus atículs que troba online adamunt del cas, i també tot allò que no són altículs. Pé esempra aqueixa petició que gira pé dasculpà lu mestra. Ex alunnos, colegas, paras, maras i gent que l’ha cunaixut que diu que és assolutament ampussibra que hagi pugut mínimament partetxipà al rapiment de la criatura. Però, hi és la versió de la baby sitter, ara jova ”voltonuòvo” de la televisió italiana, que assagura que aquel mateix polc de mestra la tantava cara dia cara dia a ma frases que no vol ripití i que, una volta li ha també fet lamanomorta i li ta tucat una pèrra de cul. Legu hi és la jova de Giorgio, que invetxe sa diu anucent. És praticament dascumparira, és com si ningú sabessi més arrés d’ella, i això també és suspeta. Legu hi és aqueixa cosa del pastor. La mara, dona de quasi norant’ans que diu que si ‘l fíl és culpévul que mori an prasó, ma si és anucent, mal i pijó que capiti a qui l’ha dinunciat. I él, lu pastor, que pública poesias an saldu a facebook a travelsu la pàgina que li ha almat l’avucat. I són bellas, marasolt, no són poesias de un tontu, ma de una palsona sensibra i anfondu colta, també si no massa istruira.
Lu conta és que ‘l jornalista una volta inviato ben pagat i ara bloger a aspesas de la mara viúra no té un sisé pé anà an Asvitsera a intervistà l’anginyé i la mullé com li agrarariva, i mancu na té pé a anà a siguí lu dibatiment de palsona, i sa té de acuntantà de lligí lu que ascriun lus altrus, que és sempra parcial; i si no ‘l sa él?
Però aqueixa volta lu llibra l’acaba i lu treu sia com sa sia, i si no troba un bon editor farà un ebook, una sintesi al blog, tantu pé antrà apititu, i legu lu link pé cunmprà-lu.
Ara, lu jornalista astà antrant a facebook, a la pàgina ”Rundallas de padre Llaó”. De quant don Catalyn és dascumparit, calquiú ha ubelt una pàgina a ma las rundallas que ‘l capallà dieva. Lu jornalista no ha cumprés si siguin pusaras de u que, pé dira, hagi trubat lu quadenu o ‘l computer ont las ascriviva, o si sgui calquiú que sa las racolda. Folsis las duas cosas assieme, pecosa sempra hi ha calquiú que comenta dient que él la sap divelsa.
Ma él no és pé las rundallas que sigui la pàgina, él és pels comentos de qui diu que sap com siguin anaras las cosas, de qui diu que don Catalyn no és molt, i aquel tros de mà que han trubat no sigui la d’él, i aquellus que han fet lu deixò del DNA asballan. A don Catalyn l’han vist a Mejugòrie. L’han vist a Lúrdes, l’han vist a Fàtima. L’han vist an cara lloc, també vistit de mafiós a ma’l cigarru an boca.