lOro del mondo 16.

16.

A l’ufici del diretor general de l’haspital Sacro Cuore astanan fent una riunió ampultant i diricara; oltras al diretor mateix hi són lu diretor aministrativu, lu diretor sanitari i tres rapresentants sindacals: RSU.
Lu diretor general, que és un homa txacat anallí pecosa sa traballa poc i sa guaranya assai, és un ex diputat que no ha mai cumprés arrés de aministració, direció o altrus ràius. Lu d’él és sempra astat de anà de acòldiu, de dira sempra de sí, de amprumití qual sa sia cosa a qui sa sia palsona i de pultà vots al paltit. Totas quaritats de arrés, una cosa que a él li naix pròpiu de caràtere, però, essent vulgut bé de amics i de nemics del paltit, al final él és sempra anat andavant. Cunsallé pruvintxal, cunsallé rejonal, onorevole, senaró. I sempra capitava que lu primé dels no elegits i ‘l segretari local, o rejonal, o etxètera del paltit aniguéssin a trubà-lu: – Mira, lu paltit ta racuneix tots lus merits, però, pé co no ta dimitis?
La primera volta li havian assatiat la mullé a dirigent de un Comune. La sagona volta li havian assatiat lus fils, u an banca i l’altra a l’universitat. La de tres una presidèntsa simbòlica però de prestigi i econòmicament ben pagara i l’última, duas presidènças més i aqueixa de diretor general, que bo com era él a pultà vots, no hi fóra astat més ningú a Sanbenat capaç de vutà un paltit divelsu del d’él.
No sap de ont ascumançà lu diretor general, si li havessin fet la pruposta de sa dimiti a càmbiu de un monopàtino, an aquel mamentu fóra dit de sí.
– Si ma pilmitiu – diu lu diretor aministrativu brucant la txàtxara caòtica de tots contra tots, – sigariva ‘l cas de fé lu punt de la situació an via informal, però concreta, an modu de mus pugué orientà, pecò si és ver que hi pot éssar calquiú que hi guaranyi, també és ver que calqui altru hi pelt i que sagons qui pelt mus polta a fondu a tots.
Lu diretor general, que no té mancu la folça de ubrí boca, fa un gestu com pé dira aiò, vés anvant. Ma lu diretor sanitari sa upon, primé de tots va assatiat lu conta d’él.
– No – diu l’RSU del Comitato Traballaros Unificats de Sanbenat i Bo’, sigla CoTUSaBo, – primé rasulvim lu problema de un para de famíria mutilat pé càusas de salvici.
– I al nom del Sacro Cuore, de u dels més antics haspitals de la províntxa, no hi vurem pansà? – diu l’RSU del Sindacat de las Cosas Com Paltoca, sigla SiCCoPa.
– Iò só de acòldiu a mal diretor aministrativu – diu l’RSU del Sindacat de la Gent Llibra, sigla SiGeL.
– Qui és de acòldiu a ma mi?
Aixecan las mans an tres.
– Qui no és de acòldiu?
Aixecan las mans an tres.
– Massa bé, vinci la línia mia i del SiGeL pecó lu vot del diretor general val dobra. Tantu, ascumancem analitzant las cosas an base al tipo de dinúncia i a la data. Per això separem las dinúncias an base que siguin internas o esternas. La primera és del primàrio de pediatria, dutor Giovannino Filigosu contra lu dutor del reparto Mirko Primifatu pé graves inadempientsas. Assieme a m’aqueixa, sempre contra lu dutor Primifatu, hi és la dinúncia de l’anfalmera professional Pierina Del.licastri, pé una tantara violença sexual. Lu dutor Primifatu, an rasposta, dinúncia primàrio i anfalmera pé mobbing i a l’anfalmera pé calúnia agravara.
– I no sa puguessi rasulví a la bonas, aqueixa cosa? – diu lu diretor general. – Si lus cunvuquem tots tres, lus fem arraunà…
– No fossi suçaït lu que hi ha suçaït, folsis, ma col.legaras a aqueixas hi ha altras dinúncias, aqueixas de quatra maras que han dinunciat tot lu reparto a ma tot lu palsunal pecosa sigarivan astaras pusaras an sèriu peril la sarut i la incolumitat psicofísica dels fils. I la dinúncia, oltras a éssar txircostantsiara fa riferiment a registracions àudio-vídeo i fotogràficas.
– Ma pé cosa havem daixat ricoverà an pediatria un minyó de quasi divuit ans, dic iò? – usselva quasi prurant lu diretor general.
Lu diretor sanitàrio li posa a sota del runcu una txircolare on s’arracolda a tot lu palsunal médico de rispetà lu protocol.lo zero divuit, que ubriga de ricoverà lu minols sempra an pediatria.
– I qui l’ha dit això?
– Lu ministeri, i la firma a sota és la sua, diretor.
– Pel que na puc cumprenda iò, l’únic és trubà un culpèvul, u que sa faci càrric de tot a ma las bonas, pussibilment, o a ma las maras.
– Qui?
– Tanim tres noms: o ixi un volontari o ixi lu més dèbil.
– No m’agrara aqueix txinismo – diu lu del SiCCoPa al diretor aminsitrativu. – Paga qui té de pagà si té culpa, o si no no paga ningú.
– Las cosas són las que són, si lus tres nostrus no arratiran las dinúncias internas, las maras tenan vira fàcil a ma la dinúncia esterna.
– Tu no puguessis palà a ma’l primàrio, no seu cumpanyons? – diu lu diretor general al diretor sanitàrio.
– Per això; trèu-ta-na’l del cap, millor mori, ma al dotorino no la dunarà mai vincira.
– No çalcau de pusà anmig a Pierina pecò palteix l’aixopero aqueixa talda mateix – amanaça lu del CoTUSaBo.
No’l diu ningú, ma és evident que si totas las culpas tuquessin al dotorino, ningú lu difangariva. Per això una cosa és feta: inquiesta interna, responsabilitat total del dotorino i que las maras facin lu que vulguin.
– L’altra cosa és més diricara ancara – riprén lu diretor aministrativu, – tanim dos anfalmels farits, u ancara an coma i l’altru mutilat de un tros de llengua. Sagons una veu sa sigarivan barallats i la culpa fóra de Pietrino Tàncal, i sagons un’altra lus dos fets no tangarivan arrés a que véra. Sagons lu primàrio de meditxina però, sigariva tota culpa de l’anfalmé ausiliàrio Tàncal, lu qual ja an altras ucasions s’era dimustrat atacabriga. I difati ha prasantat una dinúncia contra la mullé de Tàncal, pecò, segons la versió d’él, la dona fóra çalcat de cunvincí-lu a deixà currí lu conta del marit ufrint-li un praié sexual, i com ha cumpés que a ma él no hi havia arrés de fé l’ha farit.
– A ont l’ha farit? – damana lu del SiCCoPa.
– Al pitx! – raspon lu del CoTUSaBo.
– No vu’n rigueu – diu lu diretor aministrativu, – la cosa és sèria, pecosa la mullé de l’ausiliàrio ha prasantat una contradinúncia al primàrio; diu que lu dutor Gino Calciga ha çalcat de la violentà a ma l’amanaça moral i física. Primé l’ha ricatara dient que fóra fet litxencià lu marit, i com que ella ha continuat a li dira de no, li ha pusat las mans adamunt i no sol las mans.
– Gino Calciga té de murí an garera – diu lu del SiGeL, – l’haspital na’l tangariva de catxà legu legu, altru que pansà del difendra.
Lu diretor sanitàrio, primàrio él també, difén la categoria, diu que són totas calúnias. També lu del SiGeL és un dutor, i no sa trata de calúnias.
– La quistió – diu lu diretor aministrativu, – és que la mullé de l’anfalmé diu que o l’haspital pren una pusició contra Calciga o ella passa la dinúncia a la magistratura, i an aqueixa eventualitat, oltras a la dinúncia d’ella hi sigariva la de almancu un’altra mija dutzena de donas, tra pacientas, familiars i palsunal de l’haspital prontas a dinuncià-lu.
Aqueixa volta pareix un poc més fàcil, qué Calciga és del mateix paltit del diretor general i celtament rasixiran a fé-lu arraunà; ara que hi pensa, al diretor astà vanint an ment que sa tangussi de dallibrà un bon postu a las clínicas universitàrias de Cabususu.
– La quistió sèria és la dels dos anfalmels, ma fins a que l’ausiliàrio no ixi del coma, no pugarem sabé con siguin anaras las cosas. No purem fé altru que agualdà.
– Sempra que no mus arribi una dinúncia de la famíria de Giuseppe Lafaldina.
Saban també massa bé que ‘l conta dels dos anfalmels pot acabà mal, ma pel mamentu no poran fé altru que agualdà. Tantu com la tancan aqueixa riunió? Verbal és manasté que sa faci? O millor si s’agualda ancara calqui dia i antantu sa veu si calquicosa sa pot assatià a ma las bonas?
Faran així, ma lu del SiGeL tanguessi ancara una cosa, allò que li ha dit Utxa, la caposala, lu conta de Rosa Sardú, una cusina si no ha cumprés mal, que és astara dinunciara de la Mara Divina i de un autista de ambulanças, quant invetxe és él que li ha fet pelda la criatura a piaras al ventra i legu, una volta a l’haspital, és astara tratara com un cutxu, quant invetxe hi fóram tangut de dunà un premi pé com ha ajurat a mantrenda calmu aquel ritardat ricoverat an pediatria pé asballu. I l’haspital, invetxe de ‘i dira gràtsie, ha daixat que antressi la mara an reparto, oltras a tot no an horàrio de visitas, i que li ataquessi un anju.
– Dinunciat mus ha aqueixa Rosa? – damana lu diretor aministrativu.
– No, pel mamentu no.
– I al.lora!