lOro del mondo 25.

25.

Marisa sa santeix Cornélia la mara de Tibério i Càio Graco. Eco lus joiel.los meus: muns fils Tònio i Màrio. És a missa, an primera fira, a ma la préside a custat i las altras donas de l’assutxació WWW, las paràuras de las donas al món. No té més por de res, ni del que puguin dira an casa, ni del que pugui dira ‘l marit, ni del que pugui dira la gent. A acutsat massa, ara bo’, ara és hora de aixacà lu cap i de mirà la vira ret arrinta dels uls. Iò só Marisa, una dona gran, a ma pretxisus doveres velsu ‘ls fils i velsu la sotxetat i que per això pot pratenda tots lus dirits que ‘i toquin: raspeta, trabal, justícia, llibaltat. I si al marit no li agrara, que s’aguanti. Si a la famíria d’él i d’ella no lis hi agrara, que s’aguantin. Ella no cambia de idea. I ara és a missa, a la de las set de talda del dumenja, a l’igrésia de San Giusèp Putativu, pecò don Pil.loni, padre Frantxescu com ‘i diun lus jovas de ananquí, vol dunà la gran nutícia al Vangeri i legu, a missa acabara, dunarà la paràura a la gent de l’organizació, com si sa tratessi de una conferença astampa. I aqueixa volta ella no s’ampapinarà, digarà pocas cosas, ma justas i eficatxes. Bo’ de valgonya.
L’igrésia de San Giusèp és prena de gent, i pel de més sa trata de gent que a missa hi va poc o no hi va pé arrés, ma aquella és una ucasió ampultant, pecó padre Frantxescu té de dunà una nutícia de la màssima ampultança que cambigarà la fisonomia de tot lou qualté, si no també de Sanbenat.
Don Pil.loni, Pio o Frantxescu que sigui, astà dient missa a ma Paoleto que l’ajura, ma Paoleto no és a l’igrésia d’él, fa calqui asballetu, i al.lora lu capallà ha fet un sanyal i són muntaras a l’altar las cusinas Pina i Lina, nou ans una quasi deu l’altra, i l’han afiancat, Paoleto no cumprén, ma don Pil.loni ‘i diu que va tot bé, que és tot apostu, que Paoleto ajura a él, don Pil.loni, i que Pina i Lina ajuran a él, Paoleto. No va bé? I celt que va bé. I difati va tot bé, Paoleto sa mou de una palt l’altra com si fossi lu duenyu.
Finalment arriban al Vangeri, i lu capallà ascumença a dira lu que té de dira. Del fillol pròdigo, del vinyaté que paga ugual a tots, també a qui és arribat a traballà pé últim i pé més poc téns, de l’àlgua feta a vi, del peix i del pa que no acabavan mai. Un txumpul de paràbolas pé arribà a dira que si t’ajuras lu Cel també t’ajura, i que si u vol arribà allunt és manasté que ascumenci a caminà.
Don Pil.lo’, arriba al cor del conta! Ningú que‘l digui, ma tots sa’l pensan, i don Pil.loni també lu veu, que hi ha un muntó de gent que sa mira lu raroja al bultxu. I tantu lu diu.
– Com sabeu, tant aqueixa igrésia com la de La Mara de Déu del Cor de Jésus, tenan manasté de restàuros i de manutenció, i això costa, andemés, la sagristia i lu cunvent de una, i la sagristia, la biblioteca i l’oratòrio de l’altra, n’astanan caient a troços. Ma de ont ixi la munera? Ipuru, si ben assatiats, lus lucals cul.legats a las duas igrésias, pugarivan salví a millurà la vira de la gent, pugarivan éssar una casa ricòvero pé las donas an dificultat, i una casa famíria pels minols an dificultat i pels adults a ma disabilitats mentals; pansau a totas las càusas que poltan lu çalvel a no asvilupà una maturitat de palsona adulta. Daixau que las criaturas venguin a mi. Eco, si tanguéssim la munera pugarívam fé tot això, ma só dit, i la munera ha ascumançat a arribà. I per això avui formalitzarem la nàixita de la Casa de las donas al cunvent de La Mara de Déu del Cor de Jésus, i de la Casa de las criaturas anucentas a las pertinenças de San Giusèp Putativu.
Per això, de avui com cara dia, la gent pot dunà dunativus a l’igrésia pecò sigarà munera finalitzara a dos ascopus de gran sustança. Dasprés de la missa, qui sa vulgui falmà, ascultarà diretament de la veu dels aspetxalistas com i pecó sa tanguessi contribuí a las duas iniciativas, qué no hi és sol de pusà munera, ma també de pusà téns i trabal.
Acabara la missa, a l’igrésia arresta quasi tres qualts de la gent, que és una gran cosa. Palan avucats, dutols, presidentas, palsonas que poltan la pròpia esperiença palsunal.
– Iò és ja un mes que só ananquí, qué tenc mun fil patit ricoverat a l’haspital; ma toca prenda un pullman a las sis del maití i legu un altru a las nou de la talda, qué na venc de un viraja, i si m’avisan de nit, qué mun fil té un problema, mun marit té de pelda una junara de trabal pé m’acumpanyà, qué él traballa a tres horas de’n casa i la màquina l’ampra pé hi arribà. Si hi fossi una casa de las donas, ni iò ni la famiria mia sigarívam així sacrificats.
– Iò tenc sixant’ans, pel mamentu trabal, ancara, ma de pinsió no ma tucarà assai, la sarut és la que és, i ma filla és defitxenta, té trentacinc ans i no és autosifitxente, com farà quant iò no hi sigaré més?
Pala tanta gent, contas que ta’n treun lu cor.
Legu toca a Marisa. Diu que ella és astara afultunara, qué ha trubat las cumpanyonas del WWW. A la préside ‘i bril.lan lus uls de la cuntantesa. Ma pruvau a pansà cosa fóra suçaït si no havessi dinunciat lu marit. Si sa fossi daixara matà a anjus. Qui sa las praniva aqueixas duas criaturas d’ella? Pansau si sa fossi daixarà sunà del primàrio. No, això no l’ha dit, qué ha cumprés legu que no era lu lloc. Però ha ascumançat la frase i legu sa li és truncara la veu pé l’emoció: – Ascusau, són arracolts feus. Lu que vul dira, és que an aqueixus dias he racivit manaças i ufeltas hipòcritas, ma iò he dit i digaré de no, pultaré anvant la dinúncia fins a que no ma donguin tot allò que ‘l tribunal digarà que sigui just. I aquella munera no ma la deixaré per a mi, la dunaré a las duas Casas que assieme a ma padre Frantxescu lu WWW de Sanbenat crea avui.
Aplausos. Legu toca als jornalistas que vulguin damanà. Quant ascumençan lus trabals? Han ja ascumançat. Qui palçunal ampraran? Quiúnqüe vulgui fé volontariato. Quant custarà tota aqueixa uperació? Lu que costi custarà, Jesús, Giusèp i Maria trubaran la manera de tapà lus déutas que sa prasentin.
– Ascolti, don Pil.loni, o prefereix Padre Frantxescu? – damana ‘l jornalista astagista de vint-i-dos ans.
– Com vusté vulgui
– És ver que com a nom de capallà ha tria Pio?
– Sí.
– Per això és ver que a la parròquia ont era primé i dievan “ndo’ pi’o pi’o i que na l’han catxat, qué s’arrubava la munera de las ofertas invetxe de amprà-la pé las bonas obras de l’igrésia?