lOro del mondo 28.

28.

Lu diretor general sa vol dimití. Ma ascalçant sem? Él vol rumí bé la nit, no na vol de pansamentes fèus. Él té una coixença. I cos’és això, ricata aquel, amanaça aquell’altru. No, no, él no na vol sabé arrés. Él s’arratira, i qui t’ha vist i qui ta veu. Altru qué! Tantu él problemas no na té, lus fils són assatiats, la mullé sa’n pot anà an pinsió quant vol, la casa gran i la vil.la an campanya ja sa l’ha fet, calqui sou de palt ja l’ha pusat, tra indenitats i altrus ràius pren un vint mil éuros cara mes, ma qui ‘i fa fé? Él molla tot, i que s’arrangin.
Lu conta és que él, pali a ma qui pali, a tots donà la raó. Aquell’anfalmera m’ha fet això això i això. I ja tens raó, aqueixa va sancionara, déixa-ma fé a mi. Legu arriba l’anfalmera; lu dotorino ma fet així així i així. Iò só a ma tu, mira, ara lu pos apostu iò a n’aquel presuntuós. I legu entra lu primàrio, i legu l’RSU, i legu lus del comitato, i legu lu ràiu que ‘ls aspaqui. Com sa fa a dunà raó a tots? És pròpiu ampussibra aqueixa volta.
Iò ma dimit, pensa lu diretor general. Ma dimit, ma dimit i bo’! Sol que n’ha palat a la mullé. Ma macu sés? Li ha dit. Legu als fils. No ‘l facis o ba’!
Així avui no és anat a l’ufici que té a l’haspital, ma a l’ufici de president que té a la Fundació Panoramas de Muntanya Prutigits de l’Unisco, sigla FuPaMPU, qué era de assai que no hi anava, i ha dunat a sabé a las segreterias de las altras tres o quatra presidenças que té que no ‘l çalquessin que era riunit al FuPaMPU a ma caràtere de urgença i de folma permanent.
Al FuPaMPU no fanan un ràiu del maití a la talda, però hi ha un bar massa bel, un ristorante massa còmut i una biblioteca fantàstica an una tanca guvanara com si fossi lu jaldí terrestre, tu vas anallí i sés rilassat. Uficialment, i de fet, miran fotografias i filmats de panoramas saldus de muntanya i, an teoria, tanguessin de dira si és tot apostu o no, i si no fossi millor de hi frabicà-li un gran albergo, o una gran industria, o una gran gal.leria. Diun de sí o de no sagons lus eqüilíbrius del guven que hi hagi a la regió al mamentu. Que vol dira ara sí, opuru ara no, al mateix prujeta a ma las mateixas mutivacions. Hi ha un president, que és él; un president senior, que és un ex senaró que és astat també ministru; tres vice presidents; quatra segretaris generals; un comitato de dirigença de una duzena de palsonas; segretaris palsunals i camarels, camareras, majordomos. Tota gent com paltoca: ex diputats, ex dirigents industrials i sindacals, generals an pinsió. Lu diretor general de l’haspital de Sanbenat hi va an cara tant, una o duas voltas a trimestre, quant té manastà de calqui dia de rapós, qué pé hi arribà té de prenda o un tragueto, o un elicotero, o sis horas de màquina. Aqueixa volta hi és vangut an màquina, qué tantu no güida él. Opuru hi va quant l’avisan pé damanà-li si pel praié sa pot dimití. Quant això és capitat la primera volta, però, él no era president del FuPaMPU, qué mancu sabiva que asistissi; legu n’és astat consulent, legu cunsallé, legu vitxe i ara president. Sol que aqueixa volta és él a sa vulgué dimití.
Quant arriba majordomos i camarels lu saruran com si fossi un príncip, i una volta arrinta l’antopa lu segretàrio palsunal d’él al FuPaMPU, un jova que veu així poc que no li arracuneix la fatxa, a la primera, ma la veu sí, qué l’antén al telèfono també tres o quatra voltas al dia.
Lu segretari ‘i diu que la sweet és pronta i que vagi tranqüil.lu a la sàuna, qué la riunió és prevista pé dasprés manjat. Qui riunió, él no ha previst ninguna riunió, él és vangut pé pansà, ansis, pé no pansà i si mai mai pé fé calqui telefonara.
Dasprés manjat lu diretor general racivi una telefonara del president naciunal del paltit que sa cumplimenta a ma él pel gran salvici que astà dunant al país, no sol a la Saldenya, ma a la Pàtria sancera. Legu racivi una telefonara del segretari naciunal del paltit, lu qual li racuneix un’ació límpida, eficatxe, trasparent, lu paltit és a ma él i l’apujarà an tot. Andavant! Després lu segretari palsunal li ancén lu computer i pala via Skype a ma’l segretari naciunal-rejonal del paltit. Tot apostu, tot assatiat, él no sa té de preocupà més de arrés, que faci com ha fet sempra, i tot anigarà bé, ansis, millor.
Finalment lu segretari ‘i diu que l’agualdan a la sara de las riunions. Qui l’agualda? Lu segretari provintxal del paltit, lu segretari de la seció del paltit a Sanbenat, i tots lus rapresentants pruvintxals i sanbenatins dels paltits de majorança i de oposició, oltras que lus rapresentants sindacals.
Quant él entra astanan ancara tots ragallant, ma apena sa seu a la mesa, tots callan. Lu que pala és lu segretari provintxal del paltit. Lu que diu és fàcil de cumprenda. Si sa tira la colda sa va al prutxés i pot suçaí de tot, de vincí com de pelda, ma tanguent farits i, déunovulgui, molts a doju, qué quant aqueixas cosa entran an mans de la justícia, és sempra una guerra. Tantu, lu de fé és acuntantà a tots, sagons las folças de cara palt, naturalment. I si lu diretor general no cumprén mal, un primàrio lu fanan diretor sanitari, un altru lu posan an aspetativa i legu lu fanan diretor sanitari a un haspital an cuntinent, al dotorino lu fanan primàrio o prufassor universitari, a él també an cuntinent, a tots lus altrus donan patitas promocions i/o munera i qui no sa pugui difendra pé res, que sa futi. Lu diretor aministrativu lu passem a diretor general pecó és l’únic que pot guvenà aqueix casí de haspital de Sanbenat. I él? Lu diretor general?
– I a tu síndic de Sanbenat. Però tens de ixí al primé turno, ma racuman, que si arribas al balotajo ta futim –. Això que ‘l futin al balotajo, però, sa l’ha pansat él. Pecó aquesta volta no li han dunat una prumussió, ma una futirura. Com a president de tot allò que t’havem dunat no tanivas de fé un ràiu, sol pusà calqui firma an cara tant, ma com a diretor general del Sacro Cuore un apena apena de aficu ja hi fóras pugut pusà. Tantu ara prova a fé lu síndic. Si hi rasixis sigarem tots cuntents, i si no ja sigariva hora que ta pinsiunessis.
La riunió és acabara. Él tóna al bel ufici que té ont lu segretari li ha aprivinit tots lus papels: las dimissions de diretor general, la comunicació de candidatura a síndic, lu que té de amparà a mamòria i que digarà a la conferença astampa damà maití. Que ha dicirit de antrà al viu de la política ativa i per això sa vol dedicà al benastà de tots lus sanbenatins, dels qui ‘l votin com dels qui no, dels patits com dels véls, de las donas com dels homas, i també de qui no sa santeixi ni homa i ni dona i, com que és rasixit a trubà un gran financiament astatal pé assatià totas las maganyas de l’haspital, él sa dimiti ara, pecó no vol que ningú pugui dira que ha fet campanya a síndic amprant la munera de l’haspital i asfrutant la pussibiritat, cuncreta, que ara tangariva de fé antrà a l’haspital cinquanta nou traballarols, deu an pianta stàbile i coranta pruvisoris pé sis mesus ranuvabras.