lOro del mondo 33.

33.

Lu jornalista – ansis, l’astagista de vint-i-dos ans que veu complotos an cara lloc i que sagons él no sol ha dascubelt un giru de usura ma també qui l’hagi organitzat, o sigui padre Frantxescu, àlias don Pio Pil.loni, cunaixut com “Ndo’ pi’o pi’o, basta que pi’o” – no té la patenta. Pecò té massa cosas de fé i la màquina, an fondu, no ‘i salveix. Així, lu jornalista astagista complotista – lu mateix que ha tangut de poc l’hunor de la primera pàgina a m’allò de “És molt un oréfitxe de infarto o un ascanyaprobas pé una rapina?”, i dasprés de l’hunor un’arrunçara del prufassor tutor de l’universitat, pecò primé de publicà firmant a ma nom i conyom na tanivan de palà assieme, él i lu prufassor, qué si lu que ha ascrit tanguessi de rasultà passibra de dinúncia, legu qui passa guàis és él, lu prufassor – ha avisat la jova. La jova? Una cumpanyona que té la màquina, a ma qui sa cuneix de quant eran patits i an cara tant sa basan, ma an cara tant, sentsa impenyo. La jova té un’utilitària branca i l’astà pultant a l’aeropolt de Cabususu, qué del junal l’han anviat a prenda lu gran inviato aspetxal del junal cuntinental que apalten a la mateixa prupietat del junal lucal.
Lu conta és que a ma tot aqueix casí de dinúncias, de molts, de candidats a síndics ixint a pasquí com caragol de Aspanya dasprés de un’alguara de cavirani, Sanbenat ascumença a trenda un interés naciunal. I al.lora lu diretor li ha dit: – Mira, tu no m’agraras, sés presuntuos, antipàtic, tun para és duenyu de una carena de supermercats, pé cosa ràiu tu vulguis fé lu jornalista no ‘l cumprenc, ma sés astagista ananquí, i folsis hi sés pecò la passió tua és sintxera, ma no pots pansà que a vint-i-dos ans siguis ja un jornalista fet i finit; tantu, vés a l’aeropolt a prenda Matteo Miranda i fes tot allò que él ta digui de fé. Podarsi que amparis calqui cosa.
Matteo Miranda, una cinquantena de ans, firma de punta del jornalismo de inquiesta; i poc n’ha ascuviat de cosas an trent’ans de ativitat. Ma l’astagista no té la màquina, així ha avisat la quasi jova i ara són a l’aeropolt.
L’aereo arriba a ma una mijora de ritaldu, una cosa de arrés, ma pel jornalista patit és una tragédia. Él no hi creu que txa Maria sigui molta de molt natural. Él no hi creu que Ndo’ pi’o pi’o hagi racivit una donació aspontània. Per él és ampussibra que aquella màquina na sigui calgura del pont intxidentalment. I cos’és aqueixa nitara de preguiera non stop a l’igrésia de Ndo’ pi’o pi’o, cosa voran antrà, al guiness dei primati? I lu diretor general de l’haspital que sa dimiti pé sa candidà a síndic? No, no, massa cosas tot an una. I él ananquí, a pelda téns a l’aeropolt, no hi purivan dira de sa prenda un taxi al gran, i gros Matteo Miranda? In efeti, pé éssar gran és gran, qué de ans na cumpareix més una sixantena que una cinquantena, i pé essar gros és pròpiu gros, que també si sigarà u i vuitanta, no pasarà mancu de cent i vint quirons.
Pé fultuna té una barija sora; ma primé de antrà an màquina, qué de l’aeropolt de Cabususu a Sanbenat i vulgaran almancu vint minutus, sempra que no hi sigui tràfic, Miranda vol anà a prenda calqui cosa al bar, ansis, al ristorante de l’aeropolt, qué són quasi las duas.
L’astagista diu de no, la jova quasi jova diu pé cosa no? I lu gran inviato diu aiò, que així ma dius tot manjant manjant.
Miranda pren sol vi i prats saldus, la jova de l’astagista un’ansarara i àlgua natural i l’astagista sa menja ‘l feja, al sensu que no pren arrés però diu tot allò que sap, tot lu que ha vist, ascultat, cumprés, intuït, dascubelt.
Miranda menja, beu, ascolta i agualdant lu café telèfona. Al diretor de l’altru gran junal saldu. Al diretor del telejornale rejonal. Legu a dos jornalistas de crònaca. Legu a dos jornalista polítics. Legu a dos econòmics.
Legu damana si sabin a qui hora és l’aereo pé Roma, que folsis fa an téns al prenda.
– Com sigariva, i l’inquiesta a Sanbenat?
– Feta, damà lligiras l’altícul. Diu al diretor de anvià calqui fotografia de Sanbenat a la redació txentral, aspetxalment de las donas que fanan la nitara de preguiera non stop.
Quant són aforas de l’aeropolt lu jornalista astagista vulgariva anà velsu Cabususu, pé anà a sa llamantà a ma’l diretor del junal o almancu a ma’l prufassor tutor, ma la jova, quasi jova, ‘i diu que pé Cabususu pot prenda un pullman, pecò ella sa’n tóna a Sanbenat.
An màquina velsu Sanbenat, él, que folsis ha cumprés que, jova o no jova, aquella minyona la tanguessi de tratà a ma un poc de galbu, ‘i damana co’ na pensi de tot aqueix casí que astà capitant.
– Qual casí? La gent proba campa com pot. Las donas són sempra astaras trataras de salviroras i las criaturas, del téns de la Bíbia, són vítimas sacrificals.
– Sas ja qui vutà pé síndic? – diu él que ha cumprés que la jova, probabilment ex, no na vol sabé un ràiu del jornalismo d’él.
– Sí, lu cul de ta mara! – diu ella sentsa més ubrí boca fins a Sanbenat.
Quant arriban, él sa vulgariva fé daixà analt a la muntanya de Sanbenat Vél, que vol palà a ma la gent del carré de la Palla Nova del conta de txa Mària i legu dabaixà fins a l’igrésia de San Giusèp Putativu a véra si ancara pregan non stop, i legu anà a l’albergo de Lisureta pé intervistà aquellus dos que han ambistit las criaturas, o almancu palà a ma’l palsunal, camarels, portieres, baristas. Ma ella hi diu ont vol que ‘l dabaixi, que ella no ixi de Sanbenat Nou. Que ‘l polti fins al pont, al.lora.
Sa saruran; él sarura, ella no. I él va velsu ‘l pont, ma legu sa pensa. La palt d’esquerra del pont és tancara, pecò una màquina n’ha gitat lu parapit. I la màquina és ancara anallà, a la palt seca del Riualbu. Arrinta hi havia tres palsonas. Totas tres fariras graves, folsis ja moltas, ara. Cosa té de fé un jornalista, cumprenda o racuntà? Ma él no‘l cumprén allò, i ont és lu conta? Una màquina ha asbandat: intxident aspetacular o tentativu de suitxídiu?
No, no, pel praié. No és això lu jornalismo que pensa él. Él vol contribuí a cambià lu món an millor. Ma com? Folsis és manasté que avisi lu tutor; lu prufassor, no lu jornalista senior, qué aquel és un mandró alcolitzat i prasumit. Millor que pali a ma él pé véra si sigui ancara ‘l cas de continuà. Folsis hi ha un’altra manera de cumpretà lus crèdits pé sa pugué laureà.