Matrioska 14.

14. Elètric

Antrant a Muragueddu de l’astraró an muntara de Sanbenat, és com si vagessi pé la primera vola lus murals pintats a las parets de las casas. Aixenas de vira agreste, diu un depliant de la Pro Loco. A mi ma pareixan fatxas de gent que ma fa l’ullet i que ma diu biàras a tu, Telmo. No has trubat sol una jova, ma un ànjal del sexo. Pensa que aqueixa és la primera volta que ixiu assieme, cosa ta farà a la sagona?
Al primé stop faç calqui fotografia i las pos a facebook.
«Massa bels», diu cunvincira Miquela antant que a ma la mà asquerra ma carinya la cuixa reta.
«Sí, bels de daveru».
Daixem Miquela al pultó de la cumpanyona i anem velsu Adebaras. A mi és com si ma n’astiguessi asgarrant lu cor a mossus.
«Cos’és això de Picolino?», daman a Piera.
«Pé co, no és ver que has trubat un document antic a la biblioteca de Sanbenat?»
«No sép de cosa m’astiguis palant».
«Bo’, damana’l a él».
Quant sem an casa m’arriba un emòticon de Miquela. Dos morrus que basan. Iò rasponc a ma un cap gira gira pre de astel.linas. Legu avís a Picolino, arrastem de acòldiu pé mus véra dasprés manjat.
A las nou vaig al bar, Picolino astà baient una birra. Iò també na prenc una.
«Cos’és això que havariva dascubelt no sé co’ de antic?»
«M’és ixit així, pé çalcà de mutivà més gent pussibra».
«Ma així és pròpiu lu cuntrari, quant iò digui que no he dascubelt arrés, la gent sa’n anigarà».
«I tu no’l diguis».
Ma tangariva de arrabià, a ma Janni Picolino, ma no puc, avui és ampussibra. No rasist, lu tenc de dira: «Ahi cumpara meu astimat, de l’afeta meu, an prova, venc a dunà-vu’n una nova, la més celta, la més bona que pugui ralagrà car’homa. Aquel ànjal de Matrioska és vangura a ma trubà; ahi compare qui bel dia, si tot va com té de anà. Ahi cumpara, iò ta’l dic com si fossis mun jalmà, ahi, cumpara, de damà, ma cambiarà tota la vira, aquella minyona mia divina. Ahi cumpara qui bel dia. Ahi, cumpara meu preciós, dunàu-ma vós un bon cunsel».
«Un cop de maltel, ta donc, ma com astàs palant?»
«Ma só anamurat».
«I per això palas com un… com és que sa dievan?»
«Troubadours».
«Trumbaró. Com no. I qui sigariva aquesta, un’altra de Sanbenat?»
«No».
«De Adebaras? Qui, la cuneix?»
«No, de Muragueddu».
«La dels focs artifitxals?»
«La cuneixas?»
«Qui no cuneix Miquela Elètrica!»
«Cosa astàs dient, Picoli’?»
«Basta que la toquis i s’ancén, per aixó l’avisan elètrica».
«An qui sensu s’ancén?», daman ja trasfulmat an l’últim dels cundanats a molt.
«No sép, Telmo, són cosas que sa diun, magari no és ver arrés. I legu, no és massa patita per a tu, no és an terça média, ancara?»
«No, sagona litxeo lingüístico».
«Lu que sé iò, és que lus del grupo de bal hi han pruvat tots. I lus que viajan al pullman de ‘scora també».
«Pruvat! Ma pruvat no vol dira que hi siguin rasixits».
«Ascolta Telmo, anamuréja-ta de qui vulguis, basta que ascriguis bé l’astatuto. Tantu, si és elètrica o no elètrica ta n’abijaràs legu legu».
Elètrica. Iò só elètric. Si ma tocan donc currenta.
Són las deu i mija de la nit, si ma moc trop man jalmana ancara daspelta.
«L’astatuto», ma diu Picolino, «no ta’n dimentiquegis».
Piera és ja culgara. Pic a la polta i entr. «Piera, Piera, ta puc palà?»
«No».
«Piera, pé co li diun “elètrica”?»
«Pecò dóna l’ascossa, te l’he dit, primé taniva l’aparequieto. Déixa-ma rumí».
Aparequieto, dents, boca. Porca tròia, de qui ma só anamurat?
S’astanan tots culgant a casa mia. Ma iò no tenc més són. Ma feva ascrúpul de ma pusà a ma una massa patita, i ara dascubreix que sa trata de un’assatanara. No va bé, no va bé. No ma bastava Nina? Sí, era iò que no abastava a ella.
Mamma i babbo, miran un film que és a punt de acabà. Babbo és mig rumit. Durant la publitxitat mamma ma damana si sigui anat ont és nonna avui.
«No».
«Vés-li damà, així veus Fileno i palau un poc, ma pareix que astà assai més bé».
«Lu dutor cosa diu?»
«Que ta vol palà».
«A mi? I de qui palt?»
«De la palt del síndic», diu fent-ma sanyal de astà mut, qué ha tunat a ascumançà lu film.
Ma santeix dasasparat. Ma sem als primels dias de malç i an aqueixa hora, a Adebaras, no sa troba ningú al carré. L’únic bar astà tancant. I és dilluns, no trop ningú que vulgui vaní a ma mi a Sanbenat, an aqueixa hora. No ma puc mancu culgà, lu llit ma paraixariva de aspinas, ara. Elètric. Ma pos al computer, tantu Carlino ronca.
Pos calqui consideració a facebook adamunt de l’amor, del sexo i del sexo a ma i sentsa amor. Un poc pé fé finta de res i un poc pé fé lu togu celc a Google “Neruda poesias de amor”, i n’acupic un poc, calqui riga de ananquí i de anallí com a “justificació” eròtico-poètico-filosòfica al que daman. M’arriban upinions de cara manera.
«Mira, ara és mijanit, i crec també de havé-lu dit, no facis com aquella gent, que pel daspit nimancu menja».
«Na cuneix u que cara nit prora a vora marina».
«Lu tón a dira qué ja l’he dit. An lloc del cor pòsa-ta un tombu i pica craus a ma qui capiti».
«No hi ha arrés de fé, si era amor de daveru, palaràs, i pruraràs, d’ella o d’él, baient cafellet, manjant macarrons i an cara altru mamentu del dia».
«Lu tón a dira: un tombu al cor i pica craus a ma qui sigui».
«Ma és just o no, sufrí si sas que la dona tua o l’homa tou, primé de tu s’ha fet un’asquadra de caltxo?»
«Caltxo masquil o feminil?»
«Si sés dona poc ampolta que l’homa tou primé de tu sa n’hagi passat una o duas asquadras; de quant sés patita t’han amparat que l’homa més esperienças fa, i millor és. Ma si sés homa val una cosa i també l’altra: si sés anamurat, l’idea de “l’asquadra de caltxo” ta farà murí, si invetxe sa trata sol de porra, la mateixa idea ta farà gusà de més».
«Ma no hi ha més ningú que arraoni així. Si sés anamurat, conta sol lu present. Asquadras o no asquadras, lu passat no conta».
«Contan sol lus corrus. Ah, ah, ah…»
«Un tombu al cor, i que ta deixin li bal.li».
«Ma’, Telmo no daspaga lu computer i no ma deixa rumí».
«Mut».
«Ma’, telmo astà mirant un porno».
«Mut, astic daspagant».