Matrioska 2.0

2. La festa gran

L’he assorbit bé alló de Nina. Quasi bé, ma só tancat an casa quinza dias i he praparat dos esames, a u he pres vint-i-set i a l’altru vint-i-vuit. Fóra també pugut puntà al trenta, ma fóra tangut de astudià una samana o duas andemés; ampussibra, un altru dia sentsa Ginger Mary i m’ascupiava an mans.
An aqueixus dias no só antrat ni a facebook, ni a skype, ni a tweeter, arrés, isurat del món. He ascrit duas mails a Nina, ma n’he enviat una sora: «Gràtsie pé tots lus bels mamentus que havem passat assieme». Bo’, sol això. De modu que sa santeixi un poc an culpa. I de cosa? Que m’ha daixat ella primé que ‘l facessi iò.
Sa tóna a la vira de sempra: universitat, Ginger Mary, cumpanyons, Ginger Mary i famíria, naturalment. Que vivim an sis an cent metrus quadrus de casa i docents de cultil. Ba’, pé cosa no ma faç una patita apusentu sol per a mi, al cultil, m’abastarivan quinza metrus quadrus, lu tantu de un llit i de un’ascrivania, basta que ma’n treguis dels peus a Carlino. Ma no, babbo no m’ascolta. Lu cultil no sa toca, lu cultil, an realtat, és l’holt de mamma.
Casa mal pansara la nostra. Cuina gran, sojorno gran, apusentu de rumí gran, dos banyos, u gran i u patit, i duas apusentetas pé las criaturas. Ma qui lògica és? Com si las criaturas arrastessin criaturas tota la vira. Ja hi astava astret quant Carlino ancara no era nat, figuremus ara que és gran!
An aqueixus dias de elaboració del lutu Nina i de praparació als esames han carragat nou vídeos nous de Ginger Mary. Ginger & Jana, lesbo, Ginger Mary ginger, solo, i set ont fa de tot, a ma u, a ma dos, a ma tres, a ma quatra a la volta. Fantàstica Ginger! Tu sés com una mà santa, leteralment, capaça de ma curà de tots lus daspraiels de la vira.
A ma l’ascusa dels esames, an aqueixus dias no ma só antarassat de quasi arrés an casa, però ara no tenc més ascusas fins als esames de jun, no puc fé ancara finta de no sabé que aqueixa samana cau Sant Asbeltino màrtir.
Sant Asbeltino és lu Sant de Adebaras, sant de sagona categoria, qué no és més al calendari, ma venerat a Adebaras, a Paúlu i a Milinjanus. A Adebaras l’últim dumenja de frabé, a Paúlu lu 14 de malç i a Milinjanus lu 18 de abril. Sagons l’astudiós de hastòria adebarina, Lino Pil.ludu, l’Asbeltino màrtir de Adebaras, Paúlu i Milinjanus és sempra lu mateix sant. Sa tratariva de un jova suldat rumà del castrum de Miles Diani cunvertit al cristianèsimo i martiritzat a l’igrésia campestre de Paludense Loci que él mateix havia edificat. Això al quatra cents; mil ans dasprés, quant aquellus llocs són diventats Milinjanus i Paúlu, lus rispetivus bisbas sa són barallats pé qui tanguessi més dirit a fé l’igresia de Sant Asbeltino. Com que no sa pusavan de acòldiu a ma las bonas, n’eran ixits a las maras, a ma raguellas a cop de bastó, de aspada i faturas i contrafaturas. Així, lu príncip que taniva lu féudo de u i de l’altru lloc, havia avisat un talcé bisba pecò pusessi las paus. Ha pres lus ossus de Sant Asbeltino i lus han pusats a una béltura panjara al codu de un caval cegu. Vés, ont tu falmis, anallí farem l’igrésia legítima del Sant. I lu caval entra a Milinjanus, beu a la font, caga, i sa’n va. Entra a Paúlu, menja, caga, i sa’n va. Quant sa felma, i de anallí no sa mou, és arribat a Adebaras, que ancara no té mancu un’igrésia ma sol la casa del baró de la Bura Frurira. Pé aquest mutivu, qué ‘l miracra és astat racunaixut del capítul de Cabususu, Sant Asbeltino legítim és lu de Adebaras, ont sa troban palt dels ossus dels sant, un mà i un peu, que ‘l restu sa l’han arrubat “lus llarras de Paúlu i lus bandits de Milinjanus”; i ancara és un modu de dira popular, quant ta rifereixas a gent de la qual no ta pots fià. Tantu, a sagons que l’últim dumenja de frabé calgui primé o dasprés del 25, que sigariva lu dia just del Sant, la festa sigarà llonga o culta. Culta si lu 25 vé primé del dumenja, que sa fa festa frera del 25 al dissata i carenta lu dumenja, i llonga si lu dumenja cau primé del 25 que al.lora sa fa festa carenta de l’últim dumenja de frabé al primé dissata de malç. Festa frera sigariva que sa va a l’igrésia a dira lu rusari cara talda de las cinc a las sis i legu missa, i carenta que sa fa festa al carré de las set de la talda fins a que toqui mijanit. Cants, bals, turró, saltitxa, loterias i jostra. Anguan és festa llonga i carenta.
Com sa cumprén, l’àn que toqui festa culta l’organització és una cosa de res, ma l’àn que toqui llonga, és roba sèria, qué manasté pansà a un aveniment al dia. Gara de cants a guiterra una talda, complesso rock un’altra, txínema a l’ubelt un’altra ancara, teatro, bals floclorístics, abra de la cucanya. Un àn, lus de l’organització, han fet tota una samana de conferènças culturals. Ancara lus asfutin. Naturalment, quasi sempra, o assai suvint, Sant Asbeltino cau an téns de carraixari, i aixó salva sempra la situació.
Formalment, la festa és organitzara de la cunfraria de Asbeltino màrtir, lu qual vol dira que un mes primé tota la gent de Adebaras que vulgui prasenta la pròpia idea de programa, i la cunfraria tria las ideas que vol i, si no n’arriban, diciri la cunfraria a conta d’ella. Tantu, un poc pè bul.la i un poc an sèriu, cara àn arriban propostas ampussibras, pecò lu pata és que almancu una de las propostas la cunfraria la tengui de apruvà. Un àn, pé dira, eran arribaras sol propostas de contxertos de Claudio Villa i Domenico Modugno, pecat que eran ja molts totus dos, o si no, u sa fóra tangut de cunvirà.
També si no és nat a Adebaras, qué hi és vangut a gran, babbo fa palt de la cunfraria, ma no na pugarà mai éssar president, i per aixó és sempra ancatsat, quant sa riuneixan, pecó lu vot del president, no sol val lu dobra ma és “tallat”, al sensu que si él diu de no a una cosa, també que sigui deu a u, si “u” és éls, és no, vot tallat. Per això vol que entri a la cunfraria. Qué com a natural de Adebaras un dia na pugariva éssar iò lu president. Ma a mí, de anà vistit com un frarutxu a las riunions no m’agrara mancu a bal.la.
Anguan és festa llonga, del dumenja 23 de frabé al dissata 1 de malç. Lu programa és: dia 23, missa i benerició dels masonis de las sis andamunt, cant a guiterra de las nou a mijanit. Dia 24, de las sis pulçassó a ma benerició de las casas, missa cantara a concordu, de las nou andamunt bals folclorístics del grup “Murales” de Muragueddu. Dia 25, de las sis missa a ma’l bisba de Cabususu, contxerto del grup romantic-rock “Good News”. Dia 26, missa i legu teatro, “Shakespeare també era saldu”, de i a ma Nardo Larentu. Dia 27, missa sempra cantara a concordu i legu txínema, “Generació 2000”. Dia 28, missa i legu contxerto del cantante new-melodic Slive Silver. Dia 1 de malç, arrés de missa, bal de l’os asbeltí a ma “L’orquestra improvisa” i focs artifitxals.
Naturalment, hi és sempra l’autoscontro i la jostra, las bancarel.las del turró, de la saltitxa i altru, i, gràcias a la comprensió dels grans de la cunfraria, la praceta arrarera de l’igrésia és totalment a disposició dels jovas de Adebaras que purem almà una patita discotèca a l’ubelt a ma tantu de disk jockey. Oltras a mus vistí sempra de màscara que és ja samana de carraixari.
Dipanguessi de mi, ma n’anigariva a Sanbenat o m’astigariva al txesso a ma Ginger Mary, ma babbo és un dirigent de la cunfraria, és la biga que aguanta lu coro a concordu i tota la famíria d’él té de partetxipà cuntenta a la festa, és un punt de honor.
Un altru element lligat a Sant Asbeltino és que Adebaras, de més poc de mil, passa a dos mil i també de més habitants. Pé la festa tonan an país tots aquellus que viun aforas, també aquellus del cuntinent i de l’èstero. Lus que viun a Sanbenat, Cabususu, Muragueddu i altrus llocs aprop, fem a un’hora de màquina màssim, arriban pé la missa i sa’n vanan a l’última asguiterrara, an general, ma lus de més allunt restan dos, tres dias, tota la samana, dipén que tenguin casa pròpia o de famíria. Quant capita que arribin pé la festa lus jalmans de babbo, que na venan de Isoni, un païsot de la muntanya interna de la Saldenya, casa nostra diventa un acampament. A musaltrus mus toca an saco a pelo a la cuina i al sojorno, i als hòspites lus llits de las apusentus.
Foltuna que no venan car’àn, i sempra quant lus dias de festa siguin pocs. Anguan vangarà la jalmana gemel.la de mamma, la jalmana rica, diguéssim. Prufassuressa a l’universitat i mullé de gran artista. Ma no és que sebi sempra tot d’ella i del marit, pecò de aixó mamma no na vol mai palà, i babbo no ma vol mai antendra, qué diu que caraú és él mateix sol del dia que ixi de’n casa pé sa’n fé una pròpia de casa, tantu, lu que ve primé és passat, acabat, i lu que ve dasprés és present, ara. I lu passat, francu que no sa trati de déutas, és passat i bo’. Una interessant filosofia primordial del dirito, qui sap que lu prufassor no m’aboni un punt o dos si li polt una patita racelca “A la filosofia de vira de la gent muntanyina, lu passat és passat i no paltoca al present”, racelca de Telmo Demiale a base de conversacions paternas.
Sagons lu que he cumprés, la famíria de mamma, lus Tanquiddu, són gent de Adebaras de sempra i sigarivan astatas també rics assai, ma no de munera, de terras. I a Adebaras las terras, com an cara lloc, poltan munera si sa traballan. Lu que vol dira que lus Tanquiddu són astats rics fins a quant hi ha astat fils mascras a traballà, ma lus fils mascras són acabats a ma la primera i la sagona guerra mundial. L’últim és astat lu para de Rina i Melina, la mamma i la jalmana gemel.la, nat al 1943 de un para mai cunaixut, casat a divuit ans pé fé quants Tanquiddus mascras salvicin, ma que naixevan molts, u dasprés de l’altru, folsis tres, ma sagons altras versions set, fins a que són naras la gemel.las i nonna no ha més pugut fé fils.
I qui la traballava la terra, ara, qué las donas de Adebaras han sempra astudiat, almancu de mestras, ma demés rajonieras, prufassuressas, duturessas, avucats, també anginyels. Mamma, difati, cuntariva rajoniera, i tzia Melina prufassuressa, ritxercatritxe de ruolo de no sép bé cosa de farmatxia a l’universitat de Cabusu (Química de la pols, o Genètica del pol, una cosa així). Nonno, que és molt quant iò era massa patit pé ma l’arraculdà, vuriva que almancu una de las duas casessi un campanyoru. Ma tzia Melina fastajava a ma un musitxista, un violontxel.lista i mamma a ma ningú, o quasi, qué ningú li anava bé. Fins a que no és arribat babbo, jova pastor de las muntanyas internas an celca de un tancat pél masoni, qué era astrac de pusà a fatu a las uvellas. Nonno li ha afitat mija tanca, qué l’altra la vuriva sempra sambrà a frument, i mamma lu cor, que ella era ja grandeta, dos ans més d’él, i si no n’aprufitava! Nonno, així he cumprés, n’ha fet una maraltia i ha diverit la terra, mija a mamma i mija a la gemel.la, així babbo ha amprat tota La tanca de la caria pé las uvellas, mija que hi tucava de la mullé i mija afitara de la cunyara.
Quant tzia Melina ve a Adebaras, tantu, va an casa de nonna, una casa enorme, de dos prans, ont viu de sora, qué ella no té manasté de ningú, diu. Però mamma hi va cara dia a ajurà-la.
Pé aqueixa festa, tzia Melina és vangura a ma’l fil, Fileno, que té la mateixa idat mia i astudia jornalismo a Urbino. Lu para, Idelfonso Pisul.li, ansis, com ascriun als manifestus del contxertos, Idelfonso Pisul.li d’Argentina és an tournée i arribarà a festa acabara.
A ma Fileno, també si sem farals, no mus tratem massa, de patit era al.lèrgic a tot i vaniva poc a Adebaras, de grans havem fet ascoras divelsas, i ara que sem a l’universitat, él és an cuntinent i iò an Saldenya, i la cosa diveltanta, és que gràcias a aixó iò tenc casa a Cabususu quant ma salveix. Difati, quant ma toca de astà a Cabususu fins a talt o tenc una llició massa an téns i mamma no ma pot dunà la màquina, astic an casa de tzia Melina i rom a l’apusentu de Fileno.