Matrioska 4.0

4. Prou sentsa sol

Tzia Melina m’ha fet un cap com una carabassa. Ha ansistit que ma tenc de prenda las responsabilitats de la família i que tenc de cunvincí babbo a fé l’agriturismo de Fileno, i si babbo no’l vulguessi fé, al.lora lu tenc de fé iò, qué iò, també si astudic a l’universitat – qui cosa, jurisprudença, una matèria perfetament inútil, una làurea que avui val com ahir la terça mèdia –, só un homa de campanya; iò he sempra vivit a Adebaras, un lloc de pastols i campanyorus, iò ‘l sé aspontàneament com sa traballa la terra.
Tzia Melina palava, Fileno fumava i baieva, iò sumiava lus uls i ‘ls cabels de la matrioska mia i la veu de tzia m’antrava de un’urella i ma ixiva de l’altra.
«Has cumprés, Telmo? És just, no?»
«Sí, sí». Qui cosa tzia, que no ta puc anvià a fanculo, qué si t’arrabias no ma fas més rumí an casa tua a Cabususu?
«Palaràs a ma tun para i ta mara?»
«Sí, sí».
Só tunat an casa com an trance. I avui també hi havia saco a pelos an sojorno. Iò he çalcat de no fé ramó, ma de u dels sacs, un parel de uls an curó de marina m’han dit: «Bona nit, Telmo». I iò no he més tancat ul an tota la nit.
Al maití ma só aixacat primé de tots, ma só rantat, ma só vistit, he fet lu cafè i he agualdat que las cumpanyonas de man jalmana ixissin del saco a pelo. A las set ha sunat l’asvella de mamma, que las ha fetas aixacà a totas quatra. Mancu m’era abijat que fossin quatra. Una era Piera, que m’ha legu uldanat de ma’n anà de la vista d’ella, las altras no las he mancu vistas, i una era la matrioska bionda de uls de marina: «Bonjorno Telmo», m’ha dit.
I iò: «He fet lu cafè».
I ella: «Gràtsie, ma no bec cafè».
I són astaras las paràuras més bellas que mai ningú m’havessi mai dit an tota la vira.
Vist que ja era vistit i tot, mamma m’ha damanat de ajurà-la a praparà the, bascuïts, llet, marmel.lata, nutel.la, tot allò que fóra pugut agrarà a n’aquel fiotu de minyonas, que tra las amigas de Piera i de Marta, an tot eran sis i si no sa mueivan fóran paldut lu pullman pé anà ascora.
«Qui són?»
«Cumpanyonas de ascora de tas jalmanas del grupo de bal de Muragueddu, ja te l’he dit».
«Així grans?»
«No són grans, altas, folsis, ma tenan l’idat de tas jalmanas, o dotza o quinz’ans. Com va a ma Nina?»
«A ma qui?»
Quinz’ans. Quinz’ans. Ma’n tón a l’apusentu mia i ma pos al llit tot vistit, no só un maníac que vagi a ma las criaturas, iò. Dasprés de poc entra mamma, vol que Carlino avui vagi a ascora. Só de sol, són ixits tots, també la matrioska bionda que pugariva trenda dotz’ans. Tenc tres opcions: ajornà lus vídeos de Ginger Mary, astudià Teoria consuetudinària, ascriví a Nina. O ma daspullà i çalcà de rumí, o ixí de casa i çalcà Picolino pé damanà-li això del grupo de bal de Adebaras, si hi ha modu de puguè-li antrà.
Ma Picolino traballa de manial al Comune, fins a la talda no’l trop. No tenc més son. Ginger Mary té un vídeo sol, nou, génere asquifós, de aquellus que ella, minyona de denou ans, va a ma un vél tot frungit de almancu sixant’ans. Qui asquifu. Mancu mal que na fa pocs de aquest gènere. A Nina he anviat un «See you soon» i he ubelt lu llibra de Teoria consuetudinària. Astudiaré, o faré finta.
Velsu las onza del maití arriba Fileno, vol sabé si puc prenda la màquina. Dic que no, una la té babbo a la tanca i l’altra mamma fent cumissions. Ma diu que pranim la màquina de la mara d’él, vol que anem a Sanbenat, i tenc de guidà iò, él no té ancara la patenta, o la té suspesa, no he cumprés bé. No na tenc gana de anà a Sanbenat, és talt i él no m’agrara, ma dic de sí lu mateix. Iò i Fileno assieme sem com un “il”, iò u i setanta, él u i noranta, a él, naturalment, no ampolta, él és la “el.le”.
Primé de misdia sem a Sanbenat. Pansava que vulguessi passajà pel lungo-fiume Donizetti, o arribà a la marina de Lisureta, prenda un aperitivo an calqui bar, sarurà calquiú. Invetxe ha vulgut que ‘l pultessi al qualté de Boca de Riu, arrarera de la vella igrésia de Sant Pera Pascaró, ont és nutori que astiguin lus drugats. Fileno s’és acustat a u mai vits com si sa cunaixessin de sempra, ha pres calqui cosa d’él, él li ha dunat calqui cosa, i mun sem anats.
An màquina m’ha damanat si na vulguessi iò també.
«De cosa?»
«De heroina, idiota».
«…»
«Ascolta», m’ha dit, «no tens un lloc ont anà, ananquí, a Sanbenat?»
«No, a ma la gent de la grefa mia mus vaiem a un bar a Lisureta, ma obri sol de talda».
«Va bé», ha dit, «si no hi ha ningú millor, anem».
De Boca de Riu a Lisureta, si no hi ha tràfic, són un qualt de hora mínimu, però ta gosas un panorama manyífic. Deixas la marina a l’asquena, corris velsu la muntanya de Jagamara a ma’l Riualbu a mà asquerra fins a arribà al pont, anallí, deixas Jagamara a l’asquena, la boca del riu sempra a mà asquerra, i vas velsu la muntanya de Sanbenat Vél prena de casas i igrésias antigas, na fas lu peu fins al pont patit pé Lisureta i tens tot a l’asquena mentras tu sés anmig del mar. Un panorama que he çalcat de fé nutà a Fileno, dient-li que lus sanbenatins no saban aprecià lu lloc fantàstic ont viun. Ma no m’ha ascultat mija paràura.
Apena sem arribats al bar Marina, m’ha damanat de ajurà-lu a sa praparà la màniga i a dascallà la dose. Li he dit de no, que iò no só cuntrari a la droga, ma sempra que sigui sol marijuana, no a tot lu restu, mancu a cigaretas i whiscky só massa de acòldiu. M’ha dit de anà a fanculo, de dabaixà de la màquina i de astà almancu atentu que no vanguessi ningú.
Ma santeix un villacu. Si fossi consegüent a m’allò que pens, primé ‘i fóra tangut de impedí de cumprà la droga, i ara lu tangariva de falmà. «No ta droguis, Fileno!»
I invetxe só aforas de la màquina i mir la mar infinita, pansant que iò no na tenc culpa, que pijó per él si sa trasfulmarà an un mostru bavós. Pens que un poc só culló, ‘i havessi dit de no, ma’n fossi astat an casa. Antenc lu mutor i las roras al guiaino del parquejo. Aquel bastaldu de Fileno ha girat la màquina i ma deixa ananquí.
Qui culló que só, massa poc. Ara ma tucarà a peu fins a l’astació dels pullmans. Qui hora és? Quasi la una, si ma moc faç a téns a prenda lu pullman dels astudents de las duas mancu deu. Telefoneig an casa pé dira cosa ma hi ha suçaït, mamma no cumprén com és que sigui a Sanbenat, i iò no ma puc falmà a prenda raspiru, qué si no pelt lu pullman. A ma un poc de afanu, una mijora dasprés, assuarat i banyat de l’àlgua de una prujeta, he fet lu billet i só sagut al pullman que fa Sanbenat, Adebaras, Muragueddu. A facebook pos una frase prena de futa i una fotografia de la pruja ascurint als virras. Tra poc muntaran també man jalmana i las cumpanyonas. Que arriban ara, totas tritxi tritxi, pecosa és bastat que iò muntessi al pullman pé ascumançà un tempural. Adiós festa an praça pé avui, si no sa calma ‘l cel.
Man jalmana fa finta de no ma véra, ma m’ha vist, així com las altras cumpanyonas de Adebaras. Qui sap si anmig d’ellas hi sigarà la matrioska. Són totas taparas, bàvarus alçats, scielpas al col, bunetus, caputxins. Ma no vul que ma vegi, si hi és, i iò no vul véra a ella, iò tenc de més de divuit ans, ella no na té ancara setza, no só un maníac. Lu pullman sa mou, vint minutus i sem arribats. No hi ha més un postu buït, acustat meu sa posan minyons de Adebaras que cuneix, ma diun que la festa astà anant bé, si vaig a ballà an praça, avui, si vul un poc de la birra que astanan baient. Dic que no i mir aforas dels virras picats de gotas de àlgua de cel. Lu vent juga a ma la fullas i las naus dels abras, i iò tenc por que no m’anixiré mai de aqueixa vira mia que va de la punyeta del maití a la punyeta de la nit.
«Ta santeixas mal?», ma damana u.
«No, és que no supolt de véra cutxus i gatas moltas al boldu del camí. Pussibra que ningú faci arrés?»
Crec que pensin que ma só drugat o que m’hagin fet calqui cosa pecó no ma diun més arrés, fins a un mamentu primé de antrà an país. Lu que m’ha ufelt la birra ma passa un billet. «Gràcies pé haver salvat lu foulard meu. M.».
Són tots ja an peus lus que dabaixan a Adebaras, lus que són saguts continuan velsu Muragueddu. M. dabaixarà a ma man jalmana o arrastarà sagura?
Piera és ja anvant meu, de sora. Li dic de m’agualdà. Anant velsu casa quasi no palem, ma diu sol de no ma pusà brutas ideas a ma Miquela, pecò és una criatura ingènua i dolça i no sa mareix un bastaldu com a mi.
«Qui és Miquela?»
«Idiota!»
An casa ma fanan un casí, a véra cosa m’he cragut, si és que iò pensi de pugué fé tot lu que vulgui. Dic que no sép de cosa astiguin palant. Iò he fet sol un praié a Fileno, qué no sa la santiva de guidà. Sol que Fileno no és just de cap, an aqueix periòdo, i m’ha daixat a peu a Sanbenat. Punt.
«I qui l’ha pultat a Cabususu, al.lora?», damana mamma.
«Iò no, iò era a Sanbenat, só tunat an pullman a ma Piera».
Piera cunfilma.
«A mi aqueix conta de tan jalmana no m’agrara, i també si no havem firmat un cuntrata, lus patas són patas, La tanca de la caria és una sora, mija a frument i mija a pàscul, un àn una palt i un àn l’altra, i si ara ella trasfolma la palt d’ella an un albergo, iò ont lu polt lu masoni que la palt nostra anguan és a frument? Ella na faci lu que vol de la palt d’ella, ma primé ma té de dunà lu téns de trubà un altru pàscul».
«Ma a ella salveix ara, legu, pel conta de Fileno», diu mamma.
«Quant fas així, no sé si siguis més tonta tu o tan jalmana. Pé almà un agriturismo com diu ella, sol de permessos hi vulgaran sis mesus, més un altru àn pé fé la locanda i altrus sis mesus pé pugué ubri. I antant lu problema de Fileno sigarà ja un altru i l’agriturismo mu’l txaquem ont dic iò!»
Daman si puc salví de calqui cosa que o si no vaig a ma culgà que no ma santeix bé. Mamma ve a ma tucà la front pé véra que no tengui la carantura. Diu que tangaré calqui lineta. Diu que vagi a ma culgà, que legu ja vé ella a ma pultà calqui cosa de manjà, i a Carlino diu de no ma distulbà: «Qué tun jalmà gran no sa santeix bé».
«Mira que tens de vaní a la missa del bisba», diu babbo, «que vagis o no vagis al contxerto an praça no ma’n ampolta arrés, ma a la missa gran hi tens de éssar».
«Pé co», damana ma’n jalmana, «sa farà lu contxerto també si prou? Iò he dit a Miquela de no vaní, aqueixa talda. Internet diu que pijorarà!»
«Si prou lu contxerto sa farà a la palestra de l’ex ascora mèdia. Sem organitzats, musaltrus del comitato», diu babbo.
Vaig a ma culgà, i celtament tenc un poc de carantura, pecò ma rom legu i ma sumic. Veig Fileno que balla a ma Miquela, com si fossin figuras de un carillon. Fileno té a mans una siringa i Miquela un foulard. Él la puntxa a un punt del cos matrioska antant que ella lu jarega a ma’l foulard; cara volta que sa santeix puntxara sa treu un cos, ma no diventa més patita: més daspullara. Quant és nu-nua del tot no és més Miquela ma Ginger Mary a ma la fatxa de Nina. Fileno la puntxa al pit a ma set siríngas de duró. Ma daspelt. Mamma m’ha praparat una camomil.la, diu que si no ma la santeix, que no hi vagi a la missa del bisba, i pacència si babbo s’arrabia.