Rundalla de capallà 15.

Don Leone Beato, a las nou del maití, astava ancara pansant a la cunfassió no cunfassió de Giusé Uldeboga. Ma si u arroba una criatura pusem de sis o set ans, qui pecat sigariva, venial o multal?
O Giusé, i cos’és això, una cunfassió o una dísputa teològica?
No, una cunfassió, una cunfassió.
I al.lora digui-li al cumpanyó tou llarra de criaturas de vaní él a sa cunfassà, que això és conta de pecat multal bél i gros, a palt de cosa de garera.
Ma sigariva pecat també si la criatura, diguéssim, fossi fíl de un gran bastaldu, de un criminal de primera categoria, per esempra?
Sempra pecat multal sigariva, qué, com diu lu Vangeri, las culpas del para no calguin al cap dels fíls.
Apostu sem.
Deixa de vurà de fantasia, Giùse, diu-ma cosa ta tens de cunfassa i anem anvant.
Arrés, don Leo’, no na tenc de pecats, pé aquesta volta.
I a l’hora cosa ta sés vulgut cunfassà a fé?
A véra això, si era pecat o no era pecat de na rubà lu fíl de un fíl de bagassa, opuru de na rubà la màquina del para.
Bo’ de maquínis, Giúse, una i l’altra cosa són pecats multals, qué totus dos vanan contra lus deu cumandaments. Però ara, si és que no ma tens de dira roba de sustància, diu dos Para Nostru i vés an bonhora.
I Giusé Rosiel.lo dit Uldeboga, homa més de coranta que de trent’ans, sa’n era anat així com era vangut. Don Leone a Giusé lu cunaixeva del mateix dia que era arribat a la parròquia, él homa de mancu trent’ans i Giusé criatura de una quintzena, o folsis de més, que però, a ma tots lus ans de ascora que havia ripitit, ancara giugava com una crabatura. Él, Tore Martinutsi dit Miserel.lo i Giorgio Giorel.lesi dit Fildebagassa eran sempra assieme, com a tres jalmans – i cosa jalmans, com a tres gemel.lus. Sempra a l’oratório, maití i talda, de hinvel i de istiu, legu s’eran fets grans, qui havia trubat trabal i qui no, i qui s’havia tret la jova i qui no i a missa, que ja hi vanivan poc, no sa hi eran més vistus tret de Naral, Pàsqua i quant tucava un batià, un matrimoni o una missa de molt. Per això aqueixa cosa de la cunfassió no cunfassió a don Leone Beato no n’hi ixiva del cap. I cosa havarà vulgut dira, de daveru, aquel bocabentu de un briquitoru? Boh! Lu que sa sia, també dient missa don Catalyn Daixaudir astava ancara pansat al conta de Giusé. Per aixó, li era vangut al cap aquella rundalla que antaneva sempra quant era patit an Romania, la de la curroga i de la sagantana.
Tantu, ja vus pureu pansà la fatxa de las quatra bigotas i dels dos diàconos antanent alló anvetxe de un pas del Vangeri. I pansà que don Catalyn Daixaudir, Leone Beato de capallà, havia aspustat la missa de cara dia de las set del maití a las nou del maití pé vaní ancontra als quatra véls i vellas que tanivan praié de ascultà més un pas de un Vangeri que una missa sancera i dasprés de haver fet curació, i no primé. Així, un proba vél, taniva ‘l téns de sa daspaltà, rantà, manjà una cuseta, i legu a missa de las nou a las deu i legu quatra txàtxaras al curral de l’igrésia o una passajara als jaldins, o si no al bar a prenda un café o ‘l que fossi i, si capitava, una jugara a caltas, a biliardo o a dama i legu an casa o, essent dona de casa, també si horamai a ma fíls grans o, qui dasgràcia, ja víura, dos baturallúminis, un aperitivo, i tunant an cas al malcat o a la butiga a cumprà un pit de pullastra, duas fetinas o lu que fossi pel manjà del misdia.
Sol que al final lus passus del Vangeri sempra aquellus són, i dits u al dia, al final de un àn, i quantas voltas ta’ls vols ascultà? Aixiqué, de una dutzena de l’ascumençu, lus que anavan a la primera missa eran arrastats an sis, ansis set, cuntant lu capallà rumeno, lus dos diàconos i las quatra donas que fevan las leturas.
Tantu, arribat lu mamentu del Vangeri, don Leone Beato, anvetxe de ”Egesúdisse” sa’n era ixit a ma un ”això eran una curroga i una sagantana cumpanyons de tota la vira però també nemícs naturals, qué quant la curroga té fam, si troba una sagantana sa la menja de una bicara”.
Legu lu conta de la curroga i de la sagantana siguiva com una rundalla pretxisa a totas las rundallas que un’altra volta, si és que capita, també vus digaré. Ma lu que conta és que, tret del capallà que taniva al cap sempra alló de la cunfassió misteriosa de Giusé, lus altrus assistents a la missa pansavan:
Don Dràcula s’és ambriagat del maití an téns.
Don Deixadira s’és rabambit primé del téns.
I això? Iò l’he sempra dit que móllebuòi-deipaésitüói i lus capallans o itarians o millor arrés.
Doll Llaó Rumit de nom i de fet. Ma aixó, Vangeri és?
Don Leó, mi’ que aqueixa no era la letura de avui, i a qui pàgina fóra del llibra de la missa?
Mi’ que no, ara mateix-mateix iò só telefonant al bisba. Que sa’n tóni an Transilvània a txutxà la sanc als cutxus, aqueix furisté futibossas.